La darrera de les reformes educatives (encara vigent) va introduir diverses modificacions al currículum del batxillerat, entre les quals la inclusió de l’anomenat Treball de Recerca, amb una ponderació del 10% sobre la nota global de l’etapa. L’objectiu d’aquest treball és potenciar l’autonomia de l’alumnat i preparar-los per la seva futura carrera acadèmica o professional, en la qual s’hauran d’enfrontar amb el repte d’anar més enllà de l’estudi i endinsar-se en el sempre complicat camp de la recerca, de la curiositat, de la iniciativa personal.
Aquest treball, que ve a
ser una mena de tesina en miniatura, és tutoritzat per un professor al qual se
li adjudica, bé per petició expressa de l’interessat/ada o bé pel sistema
digital. Tanmateix, des que vaig arribar a la meva darrera destinació
definitiva ara fa sis anys, diversos alumnes havien mostrat interès perquè els
dirigís el treball professorat del departament de llengües com ara jo, però les
dificultats organitzatives ho havien impedit, en benefici des companys dels
departaments de socials i de ciències, interins inclosos, que els acaparaven
tots.
Digueu-me malfiat, però
sospito que la reducció d’una hora lectiva associada a aquesta tutoria hi devia
tenir quelcom a veure, perquè enguany ha estat el primer curs en què la dita
reducció ha desaparegut, alhora que també desapareixien els insuperables
impediments que fins ara ens n’havien mantingut al marge. Per fi he pogut, al
cap de sis anys com a titular al centre i tres com a catedràtic, tutoritzar un
Treball de Recerca! “All’s well that ends well!”, que diuen els anglesos;
“Nunca es tarde si la dicha es buena”, que diuen els espanyols o “Tot sigui a
fi de bé”, que diguem els catalans...
