El meu fill petit i jo venim de la llibreria, de comprar els dos llibres de lectura d'aquest trimestre: "Històries Inesperades" i "Asesinatos SL".
Res a dir pel que fa a la tria, ja que es tracta de dos autors reconeguts. Tant Roald Dahl, d'origen gal·lès, com Jack London, nascut a San Francisco, als Estats Units, són signatures destacades de la literatura en llengua anglesa. El que no entenc, però, és perquè es demana als alumnes que els llegeixin per a les assignatures de llengua i literatura catalana i lengua y literatura castellana.
És un costum ben curiós, aquest de posar com a lectures en català i castellà traduccions d'obres d'altres literatures. Curiós i estès, ja que s'ha anat repetint al llarg de tota l'etapa de l'eso, fos quin fos el professor/a. El meu dubte és: no hi ha literatura catalana i castellana de qualitat? Tenen suficient qualitat literària, les traduccions que es tria?
L'any passat els van fer comprar una traducció de "La clau de Vidre", una novel·la policíaca del Nord Americà Dashiell Hammet. Com que en aquell moment no tenia cap llibre entre mans i, a l'espera que el meu fill el comencés, vaig decidir llegir-me'l. No n'esmentaré l'editorial a fi de no posar en evidència la persona que va perpetrar la traducció, però si em posés a enumerar les errades de lèxic i sintaxi no acabaria mai. Al cap de vint pàgines, ja estava completament perdut i avorrit! Imaginin-se amb quina il·lusió se'l devia llegir el meu fill de tretze anys.
Si us plau, companys i companyes de llengua catalana i castellana. Deixeu-vos estar de traduccions, i aprofiteu la riquesa de les literatures pròpies! Tothom parla de la pèrdua de matisos idiomàtics que suposa veure les pel·lícules en versió doblada, però sembla que ningú no es preocupa per la pèrdua que també suposen les traduccions dels llibres, fins i tot les que estan ben fetes.
