 |
Vosaltres anomeneu el vostre idioma "Español", i amb aquesta nomenclatura negueu la condició d'espanyolitat a la resta d'idiomes que es parlen en allò que considereu el vostre país. No sé si us n'adoneu, però amb la vostra visió tancada, castissa, us esteu contradient: si el que parlem un català, un basc o un gallec no és espanyol, deu ser perquè no som espanyols. Posi el que hi posi al nostre DNI.
Senyors de "Hablamos Español", el vostre idioma és molt més petit i alhora molt més gran del que vosaltres mateixos imagineu. Més petit perquè, en realitat, el que parleu és la llengua derivada del Llatí que sorgí als territoris de Castella i no pas a la resta de la península ibèrica, on en van néixer altres. Però més gran perquè també el parlen centenars de milions de persones d'arreu del món. Persones que no són espanyoles, sinó argentines, bolivianes, peruanes, equatorianes, etc.
Entossudir-se a anomenar-lo "Español" és un anacronisme i un absurd intel·lectual. Un anacronisme perquè, escolteu-me bé, la penúltima colònia la vareu perdre fa més d'un segle. Llationoamèrica ja no forma part del vostre imperi. I un absurd intel·lectual perquè un terme estrictament polític no pot definir una identitat cultural. Com a mostra, prengueu nota de com s'anomena el tercer idioma més parlat del planeta, després del Xinès i del vostre: ANGLÈS.
L'Anglès és l'idioma propi d'Anglaterra. I Anglaterra és tan sols una de les tres nacionalitats que constitueixen el Regne Unit, juntament amb Gal·les i Escòcia (em nego a incloure-hi l'Ulster). Per això, els Britànics no anomenen el seu idioma Britànic, sinó Anglès. Si apliquéssim la mateixa lògica, els Espanyols no hauríeu d'anomenar el vostre idioma Espanyol, sinó Castellà. Però la gran diferència entre uns i altres, en matèria lingüística, és que mentre els Britànics senten com a seus tots els idiomes que es parlen al seu territori, alguns Espanyols preferiríeu eliminar-los tots menys un: el vostre, l'originari de Castella. Perquè per a vosaltres Castella és Espanya i Espanya Castella. I la resta som una nosa.
Per això sortiu al carrer per exigir que uns ciutadans lliures, catalans, ens sotmetem i acceptem allò que ni Felip Vè, amb el seu "Decret de Nova Planta", ni Franco, amb la "Gloriosa Cruzada Nacional", van aconseguir: l'aniquilació de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra consciència com a poble. Perquè, a veure, llevem-nos les caretes: aquest és l'objectiu últim que perseguiu. I per aconseguir-lo no heu escatimat mai recursos al llarg de la història: mentides, manipulació, espoli, amenaces, violència, guerres, invasions i unes dosis infinites de cinisme i mala llet.
El vostre nou gurú -aquell que us ha abandonat en mans dels nazis catalans per establir-se en una urbanització de milionaris, prop de Madrid- és un mestre en l'art de la hipocresia. El jove advocat taronja, barbamec i d'implants capil·lars clenxinats, alça cofoi la bandera del liberalisme econòmic i cultural. En els seus somnis humits, els poderosos ho són cada vegada més i el Català, com els passa a totes les llengües sense Estat, acaba morint ofegat sota la repressió de la corona i el pes demogràfic dels castellanoparlants.
Sortiu al carrer per denunciar que el vostre idioma està perseguit a Catalunya. ¿També us traieu la mandra per manifestar-vos contra les reformes laborals, contra la participació en guerres genocides, contra els desnonaments o a favor de l'acollida d'immigrants? Mentre us llanceu als carrers com si fóssiu els guardians de les essències pàtries ("rojigualda" en mà, perquè vosaltres no sou pas nacionalistes, oi?) el Maquiavelet de pa sucat amb oli que us ha atiat, s'acomoda al sofà i somriu, tot fullejant el que deu ser un dels seus llibres eròtics de capçalera, i rellegint amb nostàlgia aquell passatge que diu:
"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado".
Un text, per cert, sancionat si no dictat per Felip Vè. Ja sabeu, aquell que ve abans del VIè.
