Periòdicament, els professionals de la docència rebem publicacions de diverses entitats, moltes privades i algunes públiques, en les quals ens proposen activitats de formació, programacions teatrals, cicles de conferències, presentacions de materials didàctics, webminars, etc. Tants d'anys carregant els nostres alumnes de deures i fent cas omís de les seves queixes, ves per on el Karma ens torna el que ens mereixem en forma de bústies de correu farcides de Spam presumptament educatiu.
Una d'aquestes publicacions -que t'arriba tan si vols com si no perquè te l'envien els teus caps- és el butlletí del Consorci d'Educació de Barcelona. Per regla general l'ignoro o li faig un cop d'ull superficial, per la qual cosa demano disculpes als seus editors. Aquest mes, però, hi ha una notícia que m'ha cridat l'atenció. Es titula: "El canvi de mobiliari arriba també a l'educació secundària". Per fer-ho modern, diré: 😍😍😍 (s'entén, oi?) Es veu que el curs vinent s'hi posen a 1r d'eso. Amb una mica de sort, ho veuré abans no em jubili.
Fins aquí la part amable de la meva crònica. Ara, és clar, bé l'adversativa: "Sí, tot plegat està molt bé, PERÒ...". M'he llegit, aquest cop sí, l'article del butlletí i m'he adonat que es tracta d'una declaració d'intencions subjecta, lògicament, a la disponibilitat pressupostària. Com no pot ser d'altra manera, la renovació del mobiliari i el pintat de les parets es faran segons les necessitats. Ho entenc i ho accepto si, al final, totes les aules s'acaben assemblant a les que il·lustren el noticiari del Consorci. Comparteixo les fotografies: