Protocol per a l'atenció de l'alumnat diabètic

Mesos enrere escribia sobre la problemàtica que pateixen les famílies amb fills diabètics en edat escolar i la seva reivindicació que els mestres es fessin càrrec de dur-ne el control i administrar-los la insulina, ja que molts docents, es queixaven ells, es negaven a assumir la responsabilitat.

Alertava en aquell article del perill de deixar aquesta mena de pràctiques a la bona voluntat / valentia d'uns professionals que ho són de la docència però no de la salut, sense establir abans un marc legal que en regulés procediments, responsabilitats i cobertures (penseu que la pròpia llei prohibeix l'administració d'una simple aspirina sense l'autorització expressa de la família, quan aquí parlem de tractaments que podrien causar lesions irreversibles en cas d'accident). Quan una activitat que implica mainada, per trivial que sigui, s'enllesteix amb un "ja ho anirem fent entre tots", la cosa sòl acabar en tragèdia.

Per això vull felicitar l'administració educativa per haver establert per fi un protocol d'actuació davant casos d'alumnes diabètics, que contempla la formació de part del personal docent a fi que es pugui responsabilitzar de fer els mesuraments de sucre en sang i administrar les dosis corresponents abans dels àpats. No he llegit el detall d'aquest document, però vull imaginar-me que proporciona a la persona/es escollides la corresponent cobertura legal davant les hipotètiques responsabilitats civils o penals que es puguessin derivar d'un error. Ja se sap que "errare humanum est" i, en el nostre cas, que no som personal sanitari, ni qualificat ni contractat com a tal, encara més.

Festius i jocs de mans

"setembre, juliol, març, febrer... on és el festiu?"

Fa temps que no escrivia sobre les vacances i això, en un mestre, es fa estrany. De manera que em permetré aquest breu comentari a fi de no desmentir el tòpic que no tenim altra cosa al cap (jo, per no tenir, amb prou feina hi tinc cabells).

Recordeu la famosa "setmana festiva" del segon trimestre? aquella que encara no se sap ben bé si és a compte d'haver avançat l'inici de les classes el setembre o d'haver endarrerit el de les vacances de juliol? aquella durant la qual encara no se sap del cert si els centres romandran oberts, si hi haurà professors o bé monitors, si es farà classe o, com la resta del curs, allò que bonament es pugui? Més o menys, oi?

Recordeu ara la famosa segona Pasqua -festiva a algunes poblacions de Catalunya com ara Barcelona- i que enguany, en caure tan tard, es va proposar de traslladar-la al dilluns 14-F, diada de Sant Valentí (amb el consegüent esglai dels campions del romanticisme patri)?

Doncs bé. Un dels tafurs del departament (ho dic sense un àpex d'ironia) ha trobat la solució a dos problemes d'una tacada. La proposta és que aquest festiu endenyós caigui el dia 7/03, evitant d'una banda americanitzar les efusions afectives dels catalans i, de l'altra, escurçar el calvari que per les famílies suposa aquella setmana tràgica.

No sé si aquest dia festiu que ens afaiten amb habilitat "trilera" l'arribarem a recuperar mai. Jo més aviat el dono per perdut... però, de què caram em queixo, si encara em queden quatre o cinc mesos de vacances més?