"setembre, juliol, març, febrer... on és el festiu?"Fa temps que no escrivia sobre les vacances i això, en un mestre, es fa estrany. De manera que em permetré aquest breu comentari a fi de no desmentir el tòpic que no tenim altra cosa al cap (jo, per no tenir, amb prou feina hi tinc cabells).
Recordeu la famosa "setmana festiva" del segon trimestre? aquella que encara no se sap ben bé si és a compte d'haver avançat l'inici de les classes el setembre o d'haver endarrerit el de les vacances de juliol? aquella durant la qual encara no se sap del cert si els centres romandran oberts, si hi haurà professors o bé monitors, si es farà classe o, com la resta del curs, allò que bonament es pugui? Més o menys, oi?
Recordeu ara la famosa segona Pasqua -festiva a algunes poblacions de Catalunya com ara Barcelona- i que enguany, en caure tan tard, es va proposar de traslladar-la al dilluns 14-F, diada de Sant Valentí (amb el consegüent esglai dels campions del romanticisme patri)?
Doncs bé. Un dels tafurs del departament (ho dic sense un àpex d'ironia) ha trobat la solució a dos problemes d'una tacada. La proposta és que aquest festiu endenyós caigui el dia 7/03, evitant d'una banda americanitzar les efusions afectives dels catalans i, de l'altra, escurçar el calvari que per les famílies suposa aquella setmana tràgica.
No sé si aquest dia festiu que ens afaiten amb habilitat "trilera" l'arribarem a recuperar mai. Jo més aviat el dono per perdut... però, de què caram em queixo, si encara em queden quatre o cinc mesos de vacances més?
Recordeu ara la famosa segona Pasqua -festiva a algunes poblacions de Catalunya com ara Barcelona- i que enguany, en caure tan tard, es va proposar de traslladar-la al dilluns 14-F, diada de Sant Valentí (amb el consegüent esglai dels campions del romanticisme patri)?
Doncs bé. Un dels tafurs del departament (ho dic sense un àpex d'ironia) ha trobat la solució a dos problemes d'una tacada. La proposta és que aquest festiu endenyós caigui el dia 7/03, evitant d'una banda americanitzar les efusions afectives dels catalans i, de l'altra, escurçar el calvari que per les famílies suposa aquella setmana tràgica.
No sé si aquest dia festiu que ens afaiten amb habilitat "trilera" l'arribarem a recuperar mai. Jo més aviat el dono per perdut... però, de què caram em queixo, si encara em queden quatre o cinc mesos de vacances més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada