Avui s'han publicat les notes finals del procés d'avaluació de les oposicions, i s'ha obert el termini de presentació de reclamacions. Malgrat que aquestes havien de fer referència només a aspectes administratius formals, la totalitat de les alegacions presentades avui al nostre tribunal feien referència -com d'altra banda és comprensible- a les qualificacions. Sigui com sigui, els candidats s'han personat a la seu del tribunal, i han omplert els formularis corresponents amb l'esperança que els expliquem perquè han suspès o perquè la seva nota no és la que s'esperaven.
Entenc la seva necessitat de saber en què s'han equivocat, i fins i tot de saber en què ens hem equivocat nosaltres, però em temo que aquests són dubtes que no els podrem aclarir; almenys mentre el procés estigui articulat com ho està ara. Pel que fa a aquest, em quedo amb molts dubtes (dubtes que ja he expressat en ocasions anteriors i que em generen inquietud i dolor), però d'altra banda, en relació a la tasca duta a terme pel nostre tribunal, tinc la certesa d'haver actuat amb la màxima honestedat, conscient del que hi havia en joc, amb esperit positiu i amb rigor a l'hora d'aplicar els barems i condicions que ens han estat donats.
El resultat ens deixa com el segon tribunal més dur (en números absoluts de suspensos, perquè percentualment estem tots força igualats) i les xarxes socials van plenes de fòrums que ens deixen com se sol dir a parir. Em sap greu. Em sap greu d'una banda perquè les oposicions s'han dissenyat intentant acontentar tothom (sindicats, interins, candidats sense experiència...),i ja se sap que quan es pretén acontentar tothom s'aconsegueix generalment el contrari. I també em sap greu perquè tinc la sensació que, un cop més, l'adminsitració llença els seus treballadors als peus dels caballs.
No es tracta de si un tribunal t'ha posat un 8,0222 i un altre t'hauria puntuat amb un 8,1341, no es tracta si uns eren més estrictes o laxos que els altres... la qüestió és que és absolutament impossible harmonitzar uns criteris de puntuació baremats fins a la mil·lèssima de punt a partir d'aspectes tan eteris com ara: "correcció lingüística, creativitat i innovació, capacitat comunicativa..."
Només estic segur d'una cosa: els companys del tribunal hem esmerçat molts dies i moltes hores escoltant i llegint, analitzant, contrastant i discutint (a vegades apassionadament) fins arribar a posar una nota per a cada apartat a partir de la mitjana de cinc qualificacions individuals, de les quals s'eliminen aquelles que divergeixen més enllà de tres punts. Malgrat les precaucions i l'esforç se'ns haurà passat quelcom per alt, sens dubte, i val a dir que alguns candidats no ens ho han posat fàcil (com passa amb aquells futbolistes murris que simulen un penalti) tot intentant fer passar bou per bèstia grossa... Hem vist programacions copiades unes de les altres, o literalment descarregades d'internet, o persones que llegien el guió en comptes d'exposar, o altres que afegien de memòria al seu tema coses que no hi havien escrit... En l'era de la tecnologia és cada cop més difícil jutjar l'autenticitat, detectar el plagi...
De tot plegat me'n duré un regust agredolç. D'una banda el neguit d'haver hagut de participar en un procés selectiu (i per tant també eliminatori) injust per definició i, de l'altre, el plaer d'haver treballat molt intensament en un equip responsable, amb bons professionals i persones que, si serveix de res, ni ens hem "forrat" ni ens ho hem passat particularment bé havent de prendre aquestes decisions .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada