diumenge, 17 de juny del 2012

Fins sempre, Estel




Ahir a l'escola del meu fill petit vam celebrar la tradicional festa de fi d'etapa, aquella en la qual els alumnes de 6è s'acomiaden entre ells, i tots plegats de la seva escola i els seus mestres. Una diada sempre memorable per recordar la importància d'aquests anys de formació i creixement. Hi va haver de tot: teatre, gincanes, sopar, projecció d'audiovisuals, lliurament d'orles, cançons, llàgrimes i mocs d'emoció... I també, mal que fos una mica massa al final, una mica massa a corre-cuita, un reconeixement per la tasca d'uns professionals magnífics que ens han ajudat a fer-los grans.
Esgotada la gent de les diverses comissions després de mesos de preparar les diferents activitats adreçades a nens i pares, vaig suggerir que seria de justícia dedicar a l'escola quatre línies i em van dir que endavant, que jo mateix... Les paraules, doncs, eren meves, i ignoro quants dels que les van escoltar les compartien... Però sabeu què us dic? Se me'n fot. Parlen amb tota sinceritat de l'escola Estel, com podrien parlar de qualsevol altra i diuen així:

Mestres i membres de la comunitat educativa:
En una de les reunions que fèiem per preparar aquesta festa ens vam adonar que, a part de celebrar que els nostres fills completaven una etapa de formació acadèmica, no podíem deixar de banda que s’acomiadaven també de la seva escola de sempre, de l’Estel Guinardó, de la casa que els ha acollit, format i educat des que eren uns caganius; nou anys inoblidables per a tots nosaltres, anys intensos, plens de vivències de tota mena. Poca broma! Per poc que fem comptes, han passat amb vosaltres, mestres, la meitat de la seva existència.
L’escola –i tots els que som aquí ho sabem- no és un indret on ens guarden els nens mentre som a la feina; aquí amb vosaltres, els nostres fills i filles han après moltes d’aquelles coses que un dia potser creurem o creuran que sabien per ciència infusa –així d’injusta pot arribar a ser la desmemòria. Aquí els heu ensenyat, com es deia abans, de lletra i de número, i també un extens reguitzell de competències bàsiques, com es diu ara... Però no només això. A l’Estel els heu transmès uns valors que compartim i que desitjàvem per a ells quan els hi vam matricular: el respecte per la diferència, la importància del treball en equip, la capacitat per al diàleg, la solidaritat, l’empatia, l’autonomia i l’esperit crític, la prudència, la modèstia, l’austeritat... En definitiva, una concepció del món i de les relacions humanes que corre perill d’extinció, almenys a occident.
Sí, a tots plegats ens toca enfrontar-nos amb una època difícil i convulsa, propícia per al “campi qui pugui”... I l’escola no n’està al marge, ni els professionals de l’educació que veieu com la gent cada vegada valorem menys, en molts aspectes, una feina que cada vegada és més difícil. Per això desitgem deixar constància del nostre reconeixement i respecte. Perquè, si els nostres fills i filles són tan eixerits, educats, creatius, solidaris i encantadors és també, en gran mesura, gràcies a vosaltres.
El present que us fem a mans és modest, probablement massa modest, però en qualsevol cas porta implícit l’agraïment sincer de tots nosaltres per una feina molt ben feta. Gràcies, enhorabona i per molts anys!

diumenge, 10 de juny del 2012

Professors maleducats

El divendres passat fullejava el diari "20 minutos" mentre esperava el metro, i em vaig topar amb una carta al director, titulada com aquest article, que narrava la traumàtica experiència viscuda, també al metro, per una senyora que va patir la presumpta agressió verbal d'una mestra d'educació infantil. Es veu que la senyora, embarassada ella, baixava les escales en direcció a l'andana quan es va topar amb un ramat de nens i nenes que en pujaven, menats per la mestra. L'embús va causar unes diferències de criteri pel que fa a preferència de pas i tot plegat va degenerar en una discussió, en el transcurs de la qual la mestra hauria proferit insults mentre que la senyora, molt educada ella, s'hauria limitat a esgrimir els seus arguments amb un llenguatge reposat i exquisit. Davant de tan gran ultratge, la senyora manifesta la seva consternació i aprofita per generalitzar que els professors som tots uns maleducats i donem mal exemple als nens que els pares ens confien de bona fe. Sabia que era un inútil, però maleducat encara no m'ho havien dit mai.

Miri, senyora. Jo no hi era, i com que desconec què va passar m'abstindré de jutjar-ho. Però precisament perquè no hi era i no tinc res a veure amb l'incident li demano  que s'abstingui de posar tothom al mateix sac. Sàpiga que tal farà, tal trobarà, i potser un dia es vegi vostè mateixa assenyalada de forma col·lectiva per un altre motiu, com per exemple de ser una d'aquelles perapunyetes restretes amb cara de flairar merda que es passen el dia renyant els altres. Posem per cas, hipotèticament... i des del respecte, és clar.

dimarts, 5 de juny del 2012

"Vaguistes sense fronteres"


 ja em perdonareu, però amb les presses no he tingut temps de dissenyar un logotip.

Llegeixo al diari unes declaracions de la consellera Rigau, on explica que els diners que es van deixar de pagar als professors que vam secundar la vaga del dia 22 es destinaran a la dotació prevista per a beques de menjador escolar. Dit així sona bé, fins i tot raonable, ja que sembla deixar clar que aquesta quantitat sense especificar d'euros no es malbaratarà en sopars o actes de partit -per si algun malpensat se li havia acudit.

La pregunta és: cal explicar-se tant? O millor dit: si t'expliques tant, no podries explicar-te del tot i dir quants diners es va estalviar el comú de la ciutadania en aquest concepte? O més encara: No haver de pagar professors perquè han fet vaga es pot considerar un estalvi, una bona notícia per a la societat? Reflexionem, senyors, reflexionem.

Entretant, proposo que aquells que tenim intenció de seguir secundant vagues en defensa de l'ensenyament públic -i deixant d'ingressar aquesta part del nostres sous que es destina a beques- ens constituïm en ONG. A veure si, almenys, ens podem desgravar les nostres aportacions a la propera declaració de l'IRPF.

divendres, 1 de juny del 2012

Funcionaris flexibles

interí escalfant per a la jornada laboral flexible
del curs vinent


Ahir alguns diaris anunciaven, en primera plana i com a titular: "Jornada laboral flexible per als funcionaris". I al subtítol afegien que aquesta mesura es prenia per afavorir la conciliació de la seva vida laboral i familiar, mesura a la qual se sumava la possibilitat de renunciar al 50% de la seva jornada de treball.

Ja us podeu imaginar que a la feina tots ballàvem per un peu davant la possibilitat de fer l'horari que ens doni la gana i, a més, poder reduir a la meitat les hores de feina mantenint el sou sencer!

La decepció va ser monumental quan vam descobrir que quan algú titula alegrement "funcionaris" no s'està referint a tots els treballadors de la funció pública, sinó tan sols a alguns d'ells; i que aquesta flexibilització és un eufemisme per no dir reducció dràstica de plantilles, ja que de moment s'està parlant de "flexibilitzar" 700 professors interins el curs vinent i de deixar de pagar-los el mes de juliol, un salari que estava signat en el moment de la seva contractació, a condició que aquest mes es paguessin un curs de formació.

I ara que ja s'han matriculat als cursos els treuen la mensualitat. ES-TU-PEN-DO!