El divendres passat fullejava el diari "20 minutos" mentre esperava el metro, i em vaig topar amb una carta al director, titulada com aquest article, que narrava la traumàtica experiència viscuda, també al metro, per una senyora que va patir la presumpta agressió verbal d'una mestra d'educació infantil. Es veu que la senyora, embarassada ella, baixava les escales en direcció a l'andana quan es va topar amb un ramat de nens i nenes que en pujaven, menats per la mestra. L'embús va causar unes diferències de criteri pel que fa a preferència de pas i tot plegat va degenerar en una discussió, en el transcurs de la qual la mestra hauria proferit insults mentre que la senyora, molt educada ella, s'hauria limitat a esgrimir els seus arguments amb un llenguatge reposat i exquisit. Davant de tan gran ultratge, la senyora manifesta la seva consternació i aprofita per generalitzar que els professors som tots uns maleducats i donem mal exemple als nens que els pares ens confien de bona fe. Sabia que era un inútil, però maleducat encara no m'ho havien dit mai.
Miri, senyora. Jo no hi era, i com que desconec què va passar m'abstindré de jutjar-ho. Però precisament perquè no hi era i no tinc res a veure amb l'incident li demano que s'abstingui de posar tothom al mateix sac. Sàpiga que tal farà, tal trobarà, i potser un dia es vegi vostè mateixa assenyalada de forma col·lectiva per un altre motiu, com per exemple de ser una d'aquelles perapunyetes restretes amb cara de flairar merda que es passen el dia renyant els altres. Posem per cas, hipotèticament... i des del respecte, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada