la fórmula màgica: primer destrueix i després cobra per la reconstrucció
Comença amb pas
ferm la segona etapa del desmantellament de la xarxa educativa pública, després
d’una primera fase de descrèdit, fonamentada en mentides. Recordem les lectures esbiaixades dels
informes PISA per part d’una fundació amb interessos privats; l’adjudicació
de convenis a escoles d’elit; les tupinades dels processos de matriculació
d’alumnes desfavorits; la pretesa incompetència i indolència dels docents; l’aplicació de nyaps polèmics als períodes de vacances, com la famosa
setmana blanca o la jornada compactada; els suposats privilegis salarials del
funcionariat en una època de crisi, etc. I no ens oblidéssim pas de la mare dels ous: la ESO que ells es van inventar.
Després d’anys de
joc brut, arriben els voltors per reconstruir allò que ells mateixos han
assolat deliberadament (pràctica comú en conflictes de la història recent com
els de Irak o de Síria). D’això, en dialecte ESADE se’n diu emprenedoria, o com
crear un nínxol de mercat a garrotades. Darrerament no faig més que veure
notícies d’empresaris -perdó, d’emprenedors- que han signat convenis amb
l’administració pública amb la lloable intenció de solucionar el desgavell
causat per la incompetència dels docents.
Un perruquer famós
ha estat homologat per atorgar títols oficials d’estètica; una empresa
anomenada GPS opta a fer-se càrrec del servei d’orientació acadèmic de
l’alumnat del sistema públic; diverses empreses privades són homologades per
oferir als docents una formació que, necessitin o no, es veuran obligats a
acreditar si volen aspirar a qualsevol promoció dins la seva carrera... I tot això cal suposar que ho fan, és clar, per amor al país, gratia et amore!
Els ambiciosos del
país -perdó, els emprenedors- ja s’estan fregant les mans: el
nou “pelotazo” consisteix en tenir un parent o un amic amb molt poder –i poca
vergonya- que et faciliti l’accés a una concessió administrativa per reconstruir
un servei públic malmès pel funcionariat.
L’educació i la sanitat, són els serveis públics essencials per excel·lència, i resulten especialment atractius a aquests prohoms del lliure mercat, ja que els proporcionen allò que sempre han somniat: un mercat captiu de milions de clients. En el cas de l'ensenyament, a més, un clients que hauran de consumir el producte obligats per la llei.
L’educació i la sanitat, són els serveis públics essencials per excel·lència, i resulten especialment atractius a aquests prohoms del lliure mercat, ja que els proporcionen allò que sempre han somniat: un mercat captiu de milions de clients. En el cas de l'ensenyament, a més, un clients que hauran de consumir el producte obligats per la llei.
Més o menys com passa amb la ITV dels nostres vehicles. Posem per cas.
