L’actitud de la consellera davant la propera vaga d’ensenyament ha
aconseguit, de nou, desconcertar-me. Tres dies abans que alumnes, pares i mares
i professorat exercim el nostre dret a la vaga, la màxima responsable política
del ram apareix als mitjans per manifestar que ens respecta i ens entén. No
recordo manifestacions semblants de comprensió i respecte en convocatòries
anteriors, sinó una hostilitat oberta envers les nostres demandes.
A què es deu, doncs, aquest sobtat canvi d’actitud? Bé, no
cal ser un analista polític de primer ordre per adonar-se que, en aquest cas,
la vaga té un abast estatal i es fa, almenys nominalment, per intentar aturar la
LOMCE, una llei impulsada pel maligne govern de Madrid que, entre altres coses,
amenaça competències pròpies de les autonomies.
S’escurcen les plantilles, s’augmenta la càrrega de feina,
es retalla els sous, es massifica les aules, s’escatimen recursos didàctics i
de manteniment de les infraestructures... Res d’això no justifica una vaga. Ara
bé, si el que es veu amenaçat és la seva parcel·la de poder, amb totes les
prerrogatives i dependències que hi van associades, aleshores sí que hi ha
motius per a la protesta. N’hi ha tants que els mateixos governants se senten
amb l’obligació de donar-li suport.
Per cert, aquest suport és només moral? O, posats a entendre’ns
i respectar-nos, aquest cop el nostre benvolgut govern tindrà el detall de no
sostreure’ns la part proporcional del ja disminuït sou que percebem? La
pregunta, és clar, és retòrica. La resposta, és clar, és evident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada