A les persones ens agrada jugar amb el llenguatge, decorar la realitat amb paraules boniques, arreglar els desperfectes morals amb eufemismes ben trobats. L'expressió "paga extraordinària" (o "paga doble") té una connotació falaguera, que convida a l'optimisme. "Mira quina sort, aquest mes l'empresa per qui treballo em pagarà el doble!" I per quin motiu? Està clar: té bons sentiments i aprecia molt el que faig. Per Nadal ja se sap que s'ha de comprar torrons, fer-se regals, estimar-se molt... i incentivar el consum, que sinó els comerciants no es podrien guanyar la vida. I a l'estiu el pobret treballador necessita un repòs, retrobar-se amb la família, fer algun viatget... i incentivar el consum, que sinó el turisme se'n va en orris.
Suposo que haurà quedat clara la ironia i, ara que els nens no escolten, aprofitaré per explicar-vos un secret: les pagues dobles no existeixen! I menys encara es poden considerar res d'extraordinari! El sou d'un treballador/a és allò que guanya al cap de l'any (hisenda ho té claríssim, oi?), i la forma com es distribueixen els pagaments de les nòmines respon només als interessos últims de qui les paga (més o menys com a les velles colònies industrials del segle XIX, on l'obrer acabava gastant-te els diners a les botigues de l'empresari).
Per mi, les pagues doble se les poden estalviar. Donin-me els diners que em pertoquen per contracte en dotze pagaments mensuals, i ja decidiré jo si per Nadal i a l'estiu necessito o no un suplement econòmic per afrontar unes necessitats que em creen vostès. A vegades, tant de paternalisme i tant de "carinyo" fan més mal que altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada