Què li passa a l'ascensor social?

En efecte, l'ascensor que les darreres dècades havia permès als ciutadans d'aquest país pujar en l'escala social està fora de servei. Alguns, com ara els nostres governants, diuen que és per culpa de la crisi, però el que en realitat volen dir (tot i que no tenen de moment el coratge de confessar-ho) és que és gràcies a la crisi.
L'ascensor social de l'ensenyament públic universal va permetre que molta gent, com jo mateix, puguéssim aspirar a millorar la nostra situació econòmica. Alguns van arribar a dalt de tot, altres ens vam quedar en classe mitja, però el que de veritat comptava era l'existència de la possibilitat de pujar a un pis superior.

Però vet ací que els veïns de l'àtic veien com cada cop els hi pujaven més plebeus, i els que encara no havien pujat rondinaven sobre els privilegis que els havien emparat durant tants de segles. Esgarrifats, es van dir: "per gran i luxós que sigui l'àtic, arribarà un dia que caldrà fer particions, i haurem de renunciar a la minyona i la torreta. Està molt bé anar de socialdemòcrates o de demòcrata-cristians, i omplir-nos la boca d'igualtat d'oportunitats, però quan piquen a la porta i et demanen la coberteria de plata de la iaia ha arribat el moment de tallar els cables de l'ascensor".

Amb una mostra sorprenentment desacomplexada de cinisme, els governants del meu país han agafat les tenalles per sabotejar l'ascensor, tot dient que és culpa dels de baix, que no paguen prou d'escala. El senyor Mas i tota la trepa d'engominats del seu govern estan destrossant de forma deliberada l'ensenyament públic en benefici del privat, amb l'única intenció d'adulterar les regles del joc. "Farem un programa potent de beques", diuen, i es queden tan amples. D'aquesta manera, només els més brillants d'entre els pobrets de l'entresol seran graciosament admesos a l'àtic, mentre que de l'àtic no en baixarà mai ningú... ni tan sols els més ineptes. I d'aquests, si hem de jutjar per com ens governen, n'hi ha un munt.