MÒBIL SÍ o MÒBIL NO? (envia un SMS al 6331)

"Ja et trucaré més tard, la professora només fa que molestar-me"

Fa uns dies vaig proposar als meus alumnes de 4t d'ESO escriure una redacció en la qual valoressin els avantatges i inconvenients que podia comportar l'ús dels telèfons mòbils a classe. Per sort, no n'hi va haver cap que em digués el mateix que aquesta noia de l'acudit, però temps al temps...

De fet, em temo que és una guerra perduda, una de tantes. I en aquesta, com en altres ocasions he denunciat abans, aquells que haurien de ser els nostres aliats actuen sovint com l'enemic. Quan un nen o un adolescent arriben a classe amb un mòbil és perquè un adult els l'ha comprat, i si els l'ha comprat els ha donat també permís per dur-l'hi. Ho sé perquè en alguna ocasió m'he incautat de telèfons que sonaven impertinents enmig de la lliçó, o que s'usaven amb finalitats lúdiques com ara fer fotografies, o per passar-se les respostes d'un examen... i de passada he aconseguit que els pares dels seus propietaris es personessin a l'escola per parlar amb mi... PER PRIMERA VEGADA EN TOT EL PUNYETER CURS!

Segons aquests pares, i segons molta altra gent, es tracta d'entremaliadures sense importància, actes de rebel·lia adolescent... i, al capdavall, acaben dient: "el mòbil és seu, i tu no tens cap dret de prendre-l'hi, què t'has pensat?" És ben senzill d'explicar el que m'he pensat: que vostè deu ser un d'aquells imbècils que no desconnecten el mòbil quan entren al cinema, o al teatre, o al tanatori... ni tan sols el dia que l'hi porten dins de la caixa de pi. És clar, com que és seu... què n'hem de fotre els altres?

El mòbil és tan sols un objecte i, com a tal, no se'l pot fer responsable de l'ús que en fem. El que hem de vigilar és quina relació hi establim nosaltres, quins vincles de dependència creem, a quin grau d'alienació ens aboca... El número d'apps (aplicacions, funcions) del nostre mòbil és inversament proporcional al de connexions sinàptiques al nostre cervell.

Em resisteixo a claudicar davant de la màquina, a deixar que el seu GPS em digui per on he de passar, que el FACEBOOK xafardegi la vida dels meus amics, que el GOOGLE o la WIKIPEDIA siguin l'única font del meu saber, que el REVERSO TRADUCTOR em robi el plaer d'aprendre un altre idioma, o que el RINCÓN DEL VAGO acabi convertint un fill meu precisament en això.