Les claus, el mòbil...

"un moment, senyoreta, em desfaig d'unes quantes subprimes i de seguida estic per vostè"

No fa massa anys es parlava dels "nens amb la clau penjada del coll", en referència a un fet que tenia el seu origen en la impossibilitat de conciliar l'horari laboral dels pares amb l'escolar. Des de ben tendra edat, a aquestes criatures se'ls posava un penjoll amb les claus i se'ls engegava cap a estudi. Quan l'escola acabava, ells tornaven solets a casa, s'obrien la porta, es preparaven un entrepà i es repanxegaven al sofà a mirar dibuixos.

Posats a mirar el costat positiu de la crisi actual, en disminuir la taxa d'ocupació dels adults ha disminuit també el nombre d'aquests serenos en miniatura que recorrien els carrers com ànimes en pena amb les motxilles com a únic contrapès per la seva solitud (ara això m'ha quedat poètic, tu). Al·leluia! La mainada ja no porta claus penjades del coll com si fossin escallots bovins!

Ara hi porten penjats els mòbils.

I per què? Els motius són molt diversos, i els he anat descobrint de fa un parell d'anys ençà, quan el meu fill feia quart de primària i veia que els seus companys en portaven:

1. Per si em passa res quan vaig cap a l'escola (uns 200 metres)


2. Per si em passa res quan torno de l'escola (uns 200 metres, també)


3. Per si em passa res quan sóc a l'escola (i allà no tenen telefon, per això de la crisi)


4. Per si m'han de trucar els pares per dir-me que m'enyoren molt (com que treballen tant, no ens veiem, saps?)


5. Per si les meves accions de borsa baixen de sobte i el meu broker vol saber què ha de fer.


6. Perquè el meu pare se n'ha comprat un de nou i aquest no el volia llençar (pare ecologista i reutilitzador)


7. Perquè el meu cosí en té un de tàctil amb internet (i la meva mare diu que no pensa tolerar que jo sigui menys que el meu cosí)


8. Perquè als meus pares els feia il·lusió (a ells, per la comunió els van comprar un rellotge de polsera i una estilogràfica de merda)


9. Perquè els he dit que si no me'l compraven deixaria de respirar i em moriria.


10. Perquè... perquè... per què no en tens tu, de mòbil? Que sou pobres a casa teva?

En fi... penjo, tu.