càrrega laboral



si anem omplint el carro, pot acabar passant això

D'uns anys ençà sembla que els mals averanys tenen el vici de complir-se, i l'augment de l'horari lectiu del professorat no podia escapar aquesta tendència. En efecte, de totes aquelles mesures proposades pel Ministerio de Educación i que tant amoïnen el Departament d'Ensenyament, n'hi ha una que no sembla treure'ls la son, i no és altra que augmentar el nombre d'hores de classe que el professorat haurem d'entomar a partir del curs vinent. En menys de dos anys hem vist disminuit el nostre sou en un 12% i augmentada la càrrega de feina en un 30%. (10% en horari i 20% en nombre d'alumnes)

I com sempre que "pinten bastos", la gent ens comencem a mirar de reüll els uns als altres amb una certa malfiança. Qui està a l'atur sospita que qui treballa és perquè li ha pres a ell la feina; el que treballa observa l'aturat i pensa fins quan haurà de pagar-li el subsidi amb els impostos que cotitza per poder treballar; i tant treballador com aturat acusen el funcionari de gaudir del millor dels seus dos móns, és a dir: tenir feina sense treballar i cobrar un subsidi sense estar a l'atur!

Aquesta crispació laboral es nota també als centres educatius, on tots tenim la impressió de treballar més que la resta de companys i de ser, en general, menys valorats. Diuen que s'acabaran les prevendes, les reduccions horàries per càrrecs o per tutories de treballs de recerca... ara tots serem iguals! O potser no? Horari en mà, és cert que ara farem tots 20 hores lectives i 4 o 5 de guàrdia presencial (que a la pràctica són també lectives)... Però 20 hores són sempre 20 hores? Parlem-ne.

Els successius canvis curriculars ens han portat a la situació en què les classes de matèries conegudes com a "comuns" es duen a terme en grup sencer -així, Filosofia, Ciències del Món Contemporani, Educació Física, Matemàtiques i les Llengües (Català, Castellà i Anglès) es faran amb classes de 36 alumnes. Cal dir que, de moment, el Català, Castellà i també les Matemàtiques, en ser instrumentals, es beneficien de la possibilitat de fer agrupaments per nivells i amb un menor nombre d'alumnes, ja que de cada dos grups-classe en surten tres. D'altra banda, la diversificació ha portat a dissenyar unes matèries optatives especialitzades que es fan en grups reduits i, cas del batxillerat, durant més hores.

Així doncs, hi ha professorat que durant el curs farà classes a 150 o 200 alumnes mentre que altres companys seus, cobrant exactament el mateix, en faran a 50 o 60 si tenen la sort de juntar un parell o tres d'optatives. Ho comento perquè sóc dels rucs que es trobarà en la primera situació, perquè si fos dels altres m'imagino que faria el mateix que ells: "callar com un puta". El que demano, si us plau, és que a sobre no vinguin a demanar-nos explicacions ni a passar-nos pels morros els seus èxits acadèmics. Ja n'hi ha un tip, tu!