Per fi s'imposa el sentit comú.

"Paracuellos", de Carlos Giménez. Per a qui vulgui veure com era (i com serà) l'educació d'aquest país sota un règim ultraconservador.

Com sempre, ha calgut que arribés la dreta per posar una mica d'ordre en el desgavell en què s'havia convertit l'ensenyament del país. El ministre Wert anuncia una sèrie d'entranyables consignes que evoquen l'escola que ens espera. En essència són:

1. "España es una y no veintiuna".  Recentralitzant l'ensenyament aconseguirem que tothom tingui les mateixes oportunitats d'aprendre l'idioma que parla ell, i que a ningú no li faci la més mínima falta parlar-ne cap altre que no sigui el que parla ell. Ja se sap que les autonomies són les culpables de la crisi i de l'analfabetisme de la "juventud patria"


2. "Se acabó la hora del bocadillo". Si no esmorzem passarem gana, i ja se sap que la gana espabila. S'acabaran també les substitucions de professorat amb baixa mèdica i s'ampliaran les hores lectives -i segurament el calendari també.


3. "El tamaño no importa". En efecte, tant li fa si a les aules hi ha 25 alumnes (en el moment d'implantació de l'ESO), com 30 (en el moment de consolidació de l'ESO) o si n'hi enxubem 36. Total, el que compta no és la mida, sinó l'habilitat per deixar satisfeta la... clientela.


4. "Garrotazo y tentetieso". Serà el "darrer crit" en metodologia a les aules... Perquè suposo que no esperaran classes participatives i comunicatives de 36 alumnes. Les d'aquestes dimensions que jo vaig conèixer eren de l'època preconstitucional, estaven presidides per un Sant Cristo omnipresent i les dirigien a cops de regle uns cafres amb sotana a qui parlàvem de "don".