Fa temps que un dels temes de moda és l'escàs domini de la llengua anglesa que tenen els joves catalans (suposo que el paupèrrim nivell de matemàtiques, ciències, català, castellà o història no deu amoïnar tant, perquè quan venen els turistes aquesta ignorància no es nota).
El senyor Masculell ens diu que, per solucionar-ho, es negarà el títol de grau als universitaris que no acreditin, en acabar la carrera, un nivell de First Certificate. Com sempre, els polítics enllesteixen les coses imposant requisits en comptes de facilitant la feina als professionals de l'ensenyament.
Personalment, no sé com esperen que assolim aquest nivell (que no és res de l'altre món, tot sigui dit) si ens fan ensenyar l'idioma en aules massificades d'alumnes amb capacitats / discapacitats i motivacions / desmotivacions absolutament heterogènies. Estic tip de repetir que enlloc més es fan les classes d'idioma d'aquesta manera i, quan ho comento amb els responsables del meu centre, em diuen si he probat a posar-los cançons. N'hi ha per llogar-hi cadires!
Avui, però, el cel dels professors d'idiomes s'ha obert damunt la meva desconcertada testa i he estat il·luminat per un raig de ciència infusa: l'edició dominical del diari "La Vanguardia" oferia la fórmula definitiva per aprendre l'anglès, un mètode "eficaç" (estructurat, no us ho perdeu, en tres nivells: bàsic, intermedi i avançat!!!) que te l'ensenya "pas a pas". Desconec encara els fonaments pedagògics del mètode, però de moment hem de dir que l'avalen un senyor amb cognom inconfusiblement anglosaxó i una campanya publicitària de gran abast.
I en un país de "sabiondos" com el nostre, amb això ja n'hi ha d'haver prou.
Em faig el propòsit d'analitzar aquest mètode miraculós en propers articles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada