El gran badall

  

El badall és una resposta reflexa del cos d’alguns animals superiors, per exemple els primats, davant d'estímuls externs tan dispars com la gana, la son o l’avorriment. Si observem les dues fotografies que il·lustren aquest article, podrem constatar la semblança existent entre el noi de l’esquerra i el ximpanzé de la dreta. Ignoro per quin motiu badalla el mico, però el noi és evident que troba la lliçó molt poc interessant.

Fa gairebé trenta anys que em dedico a l’ensenyament. En tant de temps, hi ha hagut alumnes –no gaires, mal m’està dir-ho- que s’han avorrit enormement a les meves classes, per raons molt diverses. Algun cop no la devia dur prou ben preparada, algun altre devia tocar temes massa feixucs i bé... perquè ens enganyarem, quan fas unes sis-centes representacions teatrals per temporada, hi ha dies que, senzillament, estàs espès.

La setmana passada, un alumne de 1r de batxillerat es va aixecar sobtadament de la seva cadira i es va adreçar a mi amb la mà a la cara, on duia dibuixada una ganyota de dolor. Jo em vaig pensar que tenia mal de queixal, però ell em va fer entendre amb gestos que no era el cas. Mentre jo l’interrogava sobre el seu estat de salut, ell em suplicava amb la mirada que li permetés absentar-se. Per fi, en veure’l en aquell mal tràngol, i en tractar-se d’un bon xicot, li vaig dir que sí, que podia sortir de l’aula per anar al lavabo, a fer allò que hagués de fer.

Nosaltres, és clar, vam continuar amb la classe fins que, al cap de cinc minuts, van picar a la porta. Es tractava de la conserge que, ofegada de riure, venia a recollir la motxilla i la jaqueta del noi. Quan li vaig preguntar què havia passat, ella es va limitar a suggerir que potser hauria de fer les classes una mica més distretes. Es veu que el meu alumne havia badallat amb tanta fúria i passió que, literalment, se li havien desencaixat les barres.

Ell va acabar a urgències de la Vall d'Hebrón. Quant a mi, no cal dir que he fet el ferm propòsit de revisar els meus procediments metodològics.

I, com que a YouTube hi ha sempre un vídeo per il·lustrar cada situació, mireu-vos com reacciona aquest professor de la Universitat de Cornell. Està en anglès, però s'entén perfectament -almenys, fins i tot els meus alumnes ho van entendre quan els el vaig passar l'endemà del nostre gran badall particular. 

No cal dir que ens hi vam fer un bon tip de riure i que, tot plegat, va generar un interessant debat... EN ANGLÈS!!!!!!!