estripar el llençol

Aquesta setmana hem conegut que el departament d'ensenyament de la generalitat es proposa reordenar el 4t d'eso a fi d'escapolir-se dels canvis imposats per la llei Wert, que pretén segregar aquest curs en funció de l'itinerari acadèmic que vulguin seguir els alumnes -és a dir, en funció de les seves capacitats, parlem clar.

Davant d'aquest envit, i en defensa de les competències que té transferides, el nostre govern ha dissenyat un 4t d'eso que doni cabuda a les dues línies que imposa el ministeri espanyol, sense per això haver de separar físicament els alumnes. Aconseguir-ho suposa una feina de puntaire: posarem aquí una horeta més de matemàtiques, unes hores d'anglès no lingüístic allà, a canvi de no se sap encara què (o un augment de les hores lectives de l'alumnat o una disminució de les hores d'algunes matèries...) En suma, farem un vestit a mida, però no que satisfaci les necessitats dels estudiants, sinó que permeti incomplir una llei que ve de Madrid, sense que se'ns pugui acusar d'incomplir-la.

Francament, a mi també em sembla aberrant el camí que ens marquen des del govern central. Tot plegat fa anys que tendeix descaradament a la privatització de l'accés a l'ensenyament i, per tant, a impedir la promoció social i econòmica de les classes populars (la introducció de les successives fórmules de grau com les que imposava el Pla Bolonya i, ara, el famós 3+2 en són també exemples sagnants). 

Ara bé, cal recordar que molts d'aquest canvis de tendència conservadora s'han produït amb el vist i plau del govern català i que, aquest, sembla indignar-se i reaccionar només quan li toquen la seva legítima quota de poder de decisió política. Al capdavall, aquesta és la qüestió: com legislem un àmbit que tothom sembla considerar cabdal, prioritari: en funció de criteris pedagògics o a base de tripijocs polítics? 

Sé que sóc molt pesat en aquest tema i que, a més, el que pensi un simple mestre com jo no té cap transcendència, però fa anys que aviso: de tant estirar, cadascú per la seva banda, acabaran estripant el llençol. I ens quedarem, tots, amb el cul en l'aire.