Ús dels mòbils a l'aula

rere la porta del director: "Què diu, res de mòbils a l'aula? Em moriré!"

dins l'oficina: "Renoi, com odio que els pares facin rebequeries"

El consell escolar de Catalunya ha proposat a l'administració que els centres introdueixin l'ús dels mòbils a l'aula com a eina de consulta de l'alumnat. Quan la senyora Rigau ha fet pública la notícia en el context del "Barcelona Mobile Congress", ha ressaltat que no seria coherent obviar l'ús d'aquests estris tecnològics, atesa la capitalitat mundial de la ciutat en l'àmbit de les telecomunicacions. Vaja, que quedarem "com uns pagesos" si no fem ostentació dels darrers models d'i-phone que els reis els han portat als nostres fillets.

En principi, diu, la proposta arribarà als centres com un suggeriment, però ja es poden imaginar que aviat començaran les curses per veure qui omple les aules de mòbils abans (amb fal·lera de nous rics, com ja va passar amb el famós projecte 1x1). Fins ara s'acceptava com a raonables un seguit de prevencions que desaconsellaven fer allò que, de sobte, ens aconsellen fer. N'esmentaré deu. Com en podria esmentar trenta, tant se val, perquè ben aviat seran declarades obsoletes (o anti constitucionals, jo què sé)

1. La contaminació per radiacions. Haurem de seguir inculcant la consciència ecològica als joves, mentre 35 mòbils funcionant 6 hores seguides en un espai de 40 metres quadrats deixaran Hiroshima a l'alçada d'una llufa de Sant Joan.
2. Assetjament. Es facilitarà l'enregistrament d'imatges vexatòries no consentides d'alumnat i professorat, que circularan per la xarxa a velocitat prodigiosa, molt abans d'acabar la jornada lectiva.
3. Joc brut. Aquells o aquelles poc inclinats a guanyar-se les notes estudiant ja ballen per un peu davant el ventall d'oportunitats de copiar que se'ls oferirà a partir d'ara.
4. Indolència i peresa. Qui es molestarà en prendre apunts, amb l'esforç de síntesi que això comporta, si n'hi haurà prou amb fer una fotografia de la pissarra o, millor, amb demanar-li al professor que ens els enviï amb un whatsapp?
5. Distracció. Els psicòlegs alerten que no es dictaminen prou els casos de TDA a les aules, i la solució és posar a les mans dels nostres fills la possibilitat de fer-se una partida de "Candy Crush" a l'hora de Filosofia, com si fossin l'honorable Celia Villalobos!
6. Discriminació de base econòmica. Igual com passa en el món dels seus pares, els joves alumnes ben aviat competiran  per veure qui té el model més car, i més gran!
7. Conflictivitat. Molts centres educatius han d'esmerçar hores de tasca tutorial per solucionar conflictes relacionats amb els mòbils (i això que estan prohibits!), hores que es podrien dedicar a... a... a allò... ara no me'n recordo, coi! Ah, sí! A ensenyar! 
8. Consumisme. D'una banda, el departament ens imposa la inclusió de treballs comunitaris i de voluntariat al currículum d'eso per tal de fomentar la caritat envers els pobrets mentre, de l'altra, fomentarem el consum irresponsable d'una tecnologia basada en l'explotació dels negrets per a l'extracció del seu Coltan. Les multinacionals de la telefonia els estaran eternament agraïts per proporcionar-los un mercat captiu de centenars de milers de terminals. Ole!
9. Conectivitat de tercer món. Com funcionaran tots aquests mòbils? Cada família pagarà la connexió 4G al seu fill, amb més o menys velocitat segons els permetin els seus ingressos? O l'alumnat es connectarà via WI-FI a la xarxa del centre? Permetin-me que m'agafi la panxa ben fort, perquè estic a punt de pixar-me de riure! 
10. I la ignorància. Perquè, siguem seriosos, ¿quantes vegades no hem vist, en un sopar de ments preclares, com la gent recorre al seu smartphone a fi d'accedir a una aplicació que li permeti dividir l'import de la factura entre els 10 comensals?! Per molt hàbils que esdevinguem en la manipulació de les tecnologies, seguirem essent igual de burros! 

Dit això, si els pares i mares s'han de quedar més tranquils perquè, per fi, el nen o la nena tenen el mòbil connectat, qui sóc jo per rondinar?