dissabte, 20 de juny del 2015

Fitxatges: "el futbol és així"

El decret de plantilles aprovat per la generalitat va obrir la porta a la possibilitat que els equips directius de centre les configuressin segons els seus propis criteris (en alguns casos fins al 100%), sense haver de respectar l’antiguitat al cos, l'ordre a les llistes d’interins, etc. Des que es va plantejar, l’autonomia de centres ha estat un tema que ha generat grans polèmiques en els claustres docents.

Els directors hi veien un gran avantatge: per fi podrien definir el perfil professional òptim per al centre i, de passada, “desfer-se” fàcilment del clàssic professor díscol, conflictiu o informal que no combregava amb el projecte educatiu (o que no els queia particularment bé).

Els professors hi vèiem un risc: qui vigilaria el vigilant; qui garantiria que, a l’empara d’aquesta llei els claustres no esdevindrien un “club d’amics” que s’anirien reclamant i col·locant sense que ningú ho controlés? Es podria evitar una privatització de facto de la gestió educativa?

Penso que uns i altres ens vam deixar fer un gol:

D’una banda, els professors hem esdevingut jugadors al servei d’una direcció esportiva que té la potestat de robar-nos quan vulgui la llibertat de càtedra (el dret a exercir la docència, en l’àmbit de l’educació superior, amb absoluta llibertat, és a dir, "la llibertat d’ensenyar i debatre sense veure’ns limitat per doctrines instituïdes") i prescindir dels nostres serveis si "no veiem porta".

De l’altra, als directors els pot sortir el tret per la culata perquè, de la mateixa manera com ells poden decidir que un determinat jugador no els interessa, nosaltres també podem decidir que un determinat estil de joc no ens interessa a nosaltres, i buscar-nos les garrofes en un altre club.

Jo mateix, que no sóc cap “crack” de talla mundial com el de la portada, he rebut dues ofertes al mercat post-trasllats del mes de juny, i acabo de “fitxar” per un centre de primera divisió que em millora molt les condicions laborals i em garanteix minuts de joc.



"El futbol és així!", que diuen els clàssics.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada