Trasllats

En el nostre cos professional existeix la figura del “concurs de trasllats”, un procés de sol·licitud i adjudicació de places basat en l’antiguitat al cos, els mèrits professionals, acadèmics, formatius  i fins i tot artístics, que permet una certa mobilitat dels docents. Cada dos anys, pels volts de setembre, es publica la convocatòria, i el personal es posa immediatament nerviós: és l’hora de fer balanç dels “punts” acumulats, de revisar la llista de codis de centre, de valorar pros i contres, de fer trucades a col·legues per saber si en un determinat institut ja s’ha jubilat el titular, o si pensa concursar, o si s’ha mort...

El procediment és simple en la forma: agafes una instància de sol·licitud de participació, hi adjuntes les dades de l’expedient que consta a la plataforma Atri de la pròpia Generalitat, omples una llista amb els centres desitjats i ho entres per registre. Pim-pam!

Hi ha, però, una part menys transparent: a menys que t’entretinguis a trucar un per un tots els centres candidats per demanar-los la situació dels professionals de la teva especialitat, que els centres et responguin i que, a més, et donin una informació veraç, no hi ha forma de saber quines són les vacants per a les quals concurses. Dit ras i curt: fas una llista de preferències a cegues, ja que les vacants es publiquen al mateix temps que les adjudicacions provisionals.

L’adjudicació provisional és un altre estadi curiós del concurs de trasllats. Cap al mes d’abril es publica una llista on, si tenies prous punts, se t’adjudica una plaça. En aquest moment, com a candidat, el més habitual és que et personis al centre en qüestió, parlis amb l’equip directiu, ho valoris, i te’n tornis cap a casa amb una decisió presa, a l’espera de les resolucions definitives que es publicaran a finals de maig. Poden ser tres:

1.    Pel motiu que sigui, renuncies a la plaça provisional i et quedes on eres. En aquest cas, no hi ha sorpreses i ja saps què t’espera els dos cursos següents.

2.    Pel motiu que sigui, acceptes la plaça provisional i renuncies de forma definitiva i irreversible a la que tenies, juntament amb una gran part dels punts que hi havies acumulat. D’aquest supòsit se’n poden derivar dues altres situacions:

2.1. La plaça provisional es confirma i esdevens propietari de la nova destinació.

2.2. S’han produït moviments a la llista (renúncies, al·legacions, etc) i t’acaben adjudicant una plaça diferent a aquella per la qual havies renunciat a la teva.

Aquesta indefinició biennal fa que molts docents ens posem histèrics (més del que ja ho estem d’habitud) i que les sales de professors esdevinguin una mena de pont de comandament durant una crisi nuclear. Jo he participat tres cops. El primer vaig llençar-me a cegues perquè, per motius de responsabilitat paterna, necessitava atansar-me com fos a casa. Els dos següents vaig renunciar davant del dubte.

Amb la segona renúncia vaig aprendre una cosa: actualment el concurs de trasllats ja és un mitjà obsolet de mobilitat. He descobert la comissió de serveis!!!