Per què tant de menyspreu?

Em disculpareu, però em temo que una vegada més tornaré a reflexionar a l'entorn d'un dels temes que més desconcertat i dolgut em té: el menyspreu que una part important de la societat sent per la nostra feina i pel nostre col·lectiu. I ho procuraré fer tot mantenint la calma i el respecte dels quals no gaudeixo com a docent.

Quan el Departament d'Ensenyament va començar a tancar algunes escoles on s'havien detectat positius per covid19 la setmana del 9 de Març, els opinadors habituals no van trigar ni un minut a abocar els seus dubtes i després la seva bilis per criticar la mesura que, com sempre, perjudicava seriosament la conciliació laboral de les famílies. Quan el tancament es va fer extensiu a tots els centres, la crítica va pujar de to fins a l'extrem que el problema ja no semblava ser el virus sinó que "algunos quieran quince días de vacaciones", com va dir el president de Castilla-La Mancha, el senyor Emiliano García Page. Alguns el van criticar; bàsicament perquè no és del seu propi partit polític. En el fons, però, la majoria subscrivien aquella afirmació tan malvada.

Perquè no fos dit que el professorat se'n anava de vacances i, malgrat les indicacions inicials del departament, al final escoles i instituts han anat per lliure (avantatges de la llei d'autonomia de centres) i han articulat mecanismes per mantenir el contacte amb l'alumnat i posar-los feina. D'aquesta manera, s'ajudava a omplir de contingut algunes hores al dia i s'evitava que la mainada importunessin els seus pares durant el confinament. Seguint la consigna del centre, doncs, vaig fer com la resta de companys i els vaig posar als meus alumnes algunes lectures i activitats a través de la plataforma Classroom, un recurs que ja veníem utilitzant des del setembre i al qual l'alumnat ja estaven inscrits. 

Què bé, no? Per fi els docents del país demostràvem que érem capaços d'actuar amb una certa agilitat per adaptar-nos a la situació i ser modestament útils. Ja ningú, a l'estil de García Page ens podria titllar d'esquenadrets! En efecte. No he sentit més crítiques (de moment) però ara circulen àudios de Whatsapp com el que il·lustra aquest escrit. Escolteu-vos-el. No sé si és un "fake" o una "gracieta", però em penso que darrera les bromes hi ha sempre una ombra de realitat: si et dediques a l'ensenyament, facis el que facis sempre et tocarà el rebre.