dissabte, 26 de març del 2022

Concurs de mèrits o demèrits?

Per començar, voldria fer tres aclariments.

El primer és que el govern planteja la consolidació de plantilles d'educació només perquè l'hi obliga la comunitat europea davant l'incompliment sistemàtic que s'ha estat practicant els darrers anys. Per això es fa a corre-cuita i, com tot allò fruit de les presses, és un nyap: consisteix a convocar un concurs de mèrits entre el personal interí amb la finalitat d'atorgar places fixes, tot just un any després de la convocatòria d'oposicions més dura en què recordo haver participat en qualitat de vocal d'un tribunal avaluador. 

El segon el faig perquè el tema és molt delicat i m'obliga a acceptar que hauré d'incórrer en algunes contradiccions morals. Si d'una banda me'n alegro molt pels bons amics que per fi veuran dignificades les seves condicions laborals, tampoc no puc ignorar altres bons amics que s'haurien pogut estalviar els esforços i patiments per guanyar-se unes oposicions. Com en tot a la vida, la realitat es veu del color de les ulleres amb què la contemples.

El tercer, i ja acabo amb les consideracions prèvies, és que a mi tot plegat no m'afecta de manera directa. Porto 29 anys com a funcionari de carrera, 12 amb la condició de catedràtic i gaudeixo de plaça definitiva. A més, com a membre de la infausta "classe passiva", si no hi ha un daltabaix em jubilaré d'aquí a tres cursos. És a dir: ni pateixo perquè em desplacin ni, per sort, em fa mal veure arribar companys nous per una drecera menys agresta que la que em va tocar transitar.

Està clar que no és sostenible mantenir la quantitat de contractes temporals que hi ha entre el personal docent, ja que això afecta la qualitat de l'ensenyament. Estic d'acord que cal oferir la possibilitat d'accedir a la fixesa a milers de companys i companyes docents interins o substituts, ja que tothom, fins i tot els professors, té dret a una estabilitat laboral i, en conseqüència, personal. Ara bé, estem obviant el fet que, simultàniament, es manté la via d'accés per oposició, que és molt més dura i selectiva. I que la nova mesura generarà greuges.

Com deia abans, el curs 20-21 es va fer el darrer procés d'oposició per a professorat de secundària. Era la meva tercera intervenció com a membre d'un tribunal i he de dir que mai no havia patit tant pels candidats. D'entrada, la pròpia realització de les proves va estar penjant d'un fil fins al darrer moment, a causa de la situació pandèmica. Quan, per fi, el govern va decidir tirar-la endavant (a mi em van convocar en ple estiu), les condicions van ser completament excepcionals, a causa de les draconianes mesures sanitàries. 

Els candidats i candidates van veure com a la dificultat intrínseca del procés d'oposició s'hi sumaven la incertesa, les distàncies, els gels hidroalcohòlics i la obligatorietat de fer les presentacions públiques amb màscares, rere pantalles protectores, tot procurant no caure malalts. Per acabar-ho d'adobar, la segona prova va coincidir amb un fort temporal de pluja i neu que vam haver d'afrontar amb les finestres obertes! Feia feredat veure aquella bona gent escrivint els seus temes amb guants i anorac... Finalment, després de gairebé cinc mesos (unes oposicions normals en duren poc més d'un) els millors candidats van obtenir la seva preuada plaça.

Imagineu-vos la cara que se'ls deu haver posat ara en assabentar-se que, aquest curs, uns quants milers de companys i companyes seus que no van aprovar aquelles oposicions tindran l'oportunitat d'esdevenir funcionaris com ells, però de forma gairebé automàtica, acreditant una determinada antiguitat i uns determinats cursos de formació (que, siguem francs, van "a tant el quilo"). Ja deu ser prou dur pensar que es podrien haver estalviat les oposicions com per, a més, veure com aquests nouvinguts els superaran, per exemple, en els concursos de trasllats perquè, un cop a dins, els seus punts i mèrits passaran a valer exactament el mateix. Dit d'una altra manera: un candidat que hagués obtingut una plaça a les darreres oposicions amb una qualificació de 10 es podrà veure relegat a l'hora d'optar a una plaça per un altre que va treure un 2,4 però que fa quinze anys que és interí i que s'ha comprat un fotimer de punts i "perfils" a base de cursos d'estiu i postgraus.

A favor de la regularització dels interins? Totalment. D'aquesta manera tan poc transparent? No. 

Em sembla una nova una mostra de frivolitat per part de l'administració, una falta de respecte envers els treballadors i un altre pas cap a la privatització del sistema educatiu públic. En temps difícils com els que vivim, van caient les màscares i es mostra la veritable cara dels legisladors. Veure-la em produeix un desànim profund, ja que em confirma la sospita que els centres educatius públics es convertiran (els que encara no ho són, vull dir) en petits regnes de Taifes regentats per una aristocràcia de cartró-pedra anomenada a dit i que, al seu torn, també nomenaran a dit qui volen que treballi amb ells o qui els fa nosa. Jo, com a funcionari sortit d'oposició, sé que sóc dels que faig nosa. El consol per a ells, i per a mi, és que no els en faré gaire temps més.  

dimecres, 16 de març del 2022

15 de març. Ball de números.

Un 
33% de seguiment a la pública. Dades del departament d'educació. Ja sabem la fiabilitat que tenen. Jo només puc parlar del meu centre, on tradicionalment hi participa un 10% del claustre. En aquesta vaga som el 58%.Ara que hi penso: de quina manera es comptabilitzen els serveis mínims més alts de la història? 

Un seguiment del 8% a la concertada. Això deu voler dir que al professorat d'aquests centres ja els deuen anar bé els canvis. O potser que no gosen dir res perquè no els fotin fora de manera fulminant. Ah, senyors del departament! No els posa una mica "flamencos" pensar com seria l'educació del país si poguessin collar tots els mestres per igual? És clar que sí. Per això es va aprovar el decret de plantilles, oi?

Entre un 60 i un 70% de seguiment a la pública, segons els sindicats. Com sempre, cadascú escombra cap a casa. És molt? No ho sé pas. Tampoc no sé d'on han tret aquestes dades.

22.000 persones a la manifestació de Barcelona. 4.000 persones a Girona. (segons la guàrdia urbana) Fixeu-vos bé en els titulars de premsa. Els periodistes són gent acostumada a emprar un llenguatge precís. En efecte, els que vam participar a les manifestacions d'ahir érem tots persones, però tenint en compte que es tractava d'una vaga sectorial, no hauria estat de més qualificar-les de mestres i professores. Suposo que com que hi havia mainada i algun badoc passavolant els mitjans no s'han volgut agafar els dits... Qui sap, al capdavall, de mestres i professores potser n'hi havia només la meitat!

5, 6 o 7 dies de vaga? Segons qui parlés als mitjans, els números fluctuaven. En realitat, s'han convocat "5 dies 5" de vaga. El suposat sisè dia correspon a una altra convocatòria i té a veure amb la protesta per la imposició del 25% de castellà. Pel que fa al setè... Bé, aquest se'l va inventar una mare que van entrevistar en hora de màxima audiència al Telenotícies Vespre de TV3. Ningú no va contrastar la veracitat d'aquella dada (no es tracta de cap opinió), que va ser abocada a l'opinió pública com si fos veritat per, òbviament, contribuir a formar opinió pública.

6% del pressupost català en inversió. Ho diu la llei, aprovada fa 10 anys. S'ha complert mai? TURURUT! Com no es complirà res del que el departament diu ara a correcuita que ha previst:
  • Reducció de ràtios? (ei! mica a mica, començant per P3) TURURUT! 
  • Millions en inversió per a les TAC? TURURURUT! 
  • Nomenaments de professorat el Juliol? TURURURURUT!!
5 dies menys de vacances. Per a l'alumnat sí. El professorat, en canvi, ja comencem sempre a treballar el dia 1 de setembre. El canvi de calendari, doncs, no ens retalla les vacances, sinó que impedeix organitzar el curs correctament. Si volen que ho fem el juliol, hauran de garantir que totes les plantilles estiguin completes. Això val "calerons". No ho han fet mai, ni ho faran (vegi's punt anterior).

17ºC - 27ºC. És el rang de temperatura que estableix el  Real Decreto 486/1997, de 14 de abril per a feines en oficines o semblants. Admetent que aquesta sigui la tipologia de la feina en una aula de 40 metres quadrats amb més de 30 adolescents, convido a qui vulgui a passar-se sis hores diàries en una olla a pressió que, en moltes zones del país i cada vegada més sovint, depassa amb escreix els 30ºC a partir de mitjans de maig i fins a finals de setembre. No sé si la gent ho saben, però als centres educatius on els seus fills estudien no hi ha aire condicionat


divendres, 11 de març del 2022

Aquest cop hem triat la pastilla vermella, conseller.

Som a quatre dies de la primera de cinc jornades de vaga, convocada aquest cop per la totalitat dels sindicats de l'educació i, per primer cop en molts anys es respira en l'ambient la voluntat de participar-hi de forma majoritària. A la sala de professors, a banda dels habituals pósters de les organitzacions de docents, n'han aparegut d'altres de fabricació casolana que demostren el grau d'implicació que, en principi, es preveu. No vull ser massa optimista, perquè també s'han sentit els comentaris habituals que justifiquen no secundar les mobilitzacions: "no crec en les vagues curtes perquè no serveixen per a res", "ara em va malament renunciar a tants diners" o "sóc interí i no m'ho puc permetre". I tanmateix...

Com deia, noto en els ulls de les companyes i companys una espurna diferent; una barreja d'indignació i d'il·lusió que s'havien perdut en el nostre col·lectiu, resignat a ser l'ase dels cops cada cop que alguna cosa surt malament. Haurem d'agrair l'actuació barroera i dèspota del conseller de torn (un enginyer sense cap formació pedagògica, manipulat pel lobby de l'ensenyament privat), ja que ha estat capaç de treure'ns del sopor tot portant-nos al límit. Aquest cop hem triat la pastilla vermella, i ens hem despertat enmig d'una realitat que preferíem no veure (que alguns segueixen preferint ignorar). 

Pot semblar càndid, fins i tot infantil, però em fa il·lusió pensar que el dilluns vinent, en acabar les classes, una colla de professors del meu centre (fins ara un autèntic cementiri) ens reunirem per fer un "taller de pancartes"; i que el dimarts ens trobarem als jardinets de Gràcia amb companys d'altres centres del districte per manifestar-nos contra les actituds impresentables del senyor González Cambray i el seu equip. Aquest cop no callarem davant dels seus atacs, de les seves mentides, de la manipulació dels mitjans de comunicació públics (dels privats no cal parlar-ne).

Gràcies senyor conseller: les seves mentides i la seva prepotència ens han fet veure que vivíem en una mena de Matrix. La realitat és desagradable, i potser no aconseguirem canviar-la, però ara almenys som conscients que ens estan xuclant la sang. 

  • Reducció de ràtios? Menteix: les aules de secundària estan a 33 alumnes i les de batxillerat fins a 40. 
  • Major inversió? Menteix. Els milions que promet no els té i, si els tingués, els invertiria en concerts educatius, com sempre. A Catalunya es va adquirir el compromís, per llei, d'invertir un 6% del pressupost en educació. I no s'ha complert mai, ergo menteix. Seguim estant a la cua d'Espanya i d'Europa en inversió, treballant en instal·lacions que no he vist renovar en les tres dècades que fa que treballo a la docència.
  • Consolidació d'interins? Menteix. El decret de plantilles consolida el "dret de cuixa" de les juntes directives i liquida qualsevol traça de transparència contractual.
  • Substitucions immediates del personal? Menteix. Ni en  els moments més durs de la pandèmia ha millorat el sistema. No tenen professionals i, al pas que van, no els tindran mai.
  • Millor currículum? Menteix. No l'ha dissenyat vostè, que demostra no tenir-ne ni idea de què es fa, sinó fundacions privades que sí saben molt bé el que es fan, sempre a favor dels seus interessos particulars.
La llista seria tan llarga que la deixo aquí. Ja he parlat anteriorment de les humiliacions i les faltes de respecte constants. Acabaré denunciant una darrera mentida: això no va d'horaris ni de calendaris. Tinc cinquanta-set anys i en porto trenta a l'ensenyament públic amb plena dedicació. No penso tolerar que un il·luminat amb ínfules de salvapàtries em vingui a assenyalar com un gandul. En la meva vida professional he treballat molt més, i millor, del que vostè ho farà mai en la seva. Així que faci'ns un favor, als mestres i al país: plegui i vagi a fer allò pel que està preparat, que no és gestionar aquesta conselleria.