Aquest cop hem triat la pastilla vermella, conseller.

Som a quatre dies de la primera de cinc jornades de vaga, convocada aquest cop per la totalitat dels sindicats de l'educació i, per primer cop en molts anys es respira en l'ambient la voluntat de participar-hi de forma majoritària. A la sala de professors, a banda dels habituals pósters de les organitzacions de docents, n'han aparegut d'altres de fabricació casolana que demostren el grau d'implicació que, en principi, es preveu. No vull ser massa optimista, perquè també s'han sentit els comentaris habituals que justifiquen no secundar les mobilitzacions: "no crec en les vagues curtes perquè no serveixen per a res", "ara em va malament renunciar a tants diners" o "sóc interí i no m'ho puc permetre". I tanmateix...

Com deia, noto en els ulls de les companyes i companys una espurna diferent; una barreja d'indignació i d'il·lusió que s'havien perdut en el nostre col·lectiu, resignat a ser l'ase dels cops cada cop que alguna cosa surt malament. Haurem d'agrair l'actuació barroera i dèspota del conseller de torn (un enginyer sense cap formació pedagògica, manipulat pel lobby de l'ensenyament privat), ja que ha estat capaç de treure'ns del sopor tot portant-nos al límit. Aquest cop hem triat la pastilla vermella, i ens hem despertat enmig d'una realitat que preferíem no veure (que alguns segueixen preferint ignorar). 

Pot semblar càndid, fins i tot infantil, però em fa il·lusió pensar que el dilluns vinent, en acabar les classes, una colla de professors del meu centre (fins ara un autèntic cementiri) ens reunirem per fer un "taller de pancartes"; i que el dimarts ens trobarem als jardinets de Gràcia amb companys d'altres centres del districte per manifestar-nos contra les actituds impresentables del senyor González Cambray i el seu equip. Aquest cop no callarem davant dels seus atacs, de les seves mentides, de la manipulació dels mitjans de comunicació públics (dels privats no cal parlar-ne).

Gràcies senyor conseller: les seves mentides i la seva prepotència ens han fet veure que vivíem en una mena de Matrix. La realitat és desagradable, i potser no aconseguirem canviar-la, però ara almenys som conscients que ens estan xuclant la sang. 

• Reducció de ràtios? Menteix: les aules de secundària estan a 33 alumnes i les de batxillerat fins a 40. 
• Major inversió? Menteix. Els milions que promet no els té i, si els tingués, els invertiria en concerts educatius, com sempre. A Catalunya es va adquirir el compromís, per llei, d'invertir un 6% del pressupost en educació. I no s'ha complert mai, ergo menteix. Seguim estant a la cua d'Espanya i d'Europa en inversió, treballant en instal·lacions que no he vist renovar en les tres dècades que fa que treballo a la docència.
• Consolidació d'interins? Menteix. El decret de plantilles consolida el "dret de cuixa" de les juntes directives i liquida qualsevol traça de transparència contractual.
• Substitucions immediates del personal? Menteix. Ni en  els moments més durs de la pandèmia ha millorat el sistema. No tenen professionals i, al pas que van, no els tindran mai.
• Millor currículum? Menteix. No l'ha dissenyat vostè, que demostra no tenir-ne ni idea de què es fa, sinó fundacions privades que sí saben molt bé el que es fan, sempre a favor dels seus interessos particulars.

La llista seria tan llarga que la deixo aquí. Ja he parlat anteriorment de les humiliacions i les faltes de respecte constants. Acabaré denunciant una darrera mentida: això no va d'horaris ni de calendaris. Tinc cinquanta-set anys i en porto trenta a l'ensenyament públic amb plena dedicació. No penso tolerar que un il·luminat amb ínfules de salvapàtries em vingui a assenyalar com un gandul. En la meva vida professional he treballat molt més, i millor, del que vostè ho farà mai en la seva. Així que faci'ns un favor, als mestres i al país: plegui i vagi a fer allò pel que està preparat, que no és gestionar aquesta conselleria.