"Canviar pets per merda"?

O, si preferiu ser més refinats, "sortir del foc per caure a les brases"? En qualsevol cas, aquestes dites populars reflecteixen els dubtes que ens han provocat a molts docents les primeres declaracions de la flamant consellera d'educació, l'honorable Irene Rigau. Les dates d'inici de legislatura són les que són, i res no s'hi podia fer per canviar-les, però les seves paraules, pronunciades la vigília del nou any, tenen quelcom de mal averany i un cert aire intimidador.

És cert, i els docents ens en vam fer un tip de denunciar-ho, que el seu predecessor al càrrec, el també honorable Ernest Maragall, va fer mans i mànigues per desllorigar el sistema educatiu del país, i per acabar de passada amb la moral dels professionals. La llista de ximpleries que ell i els seus assessors van perpetrar és tan coneguda com extensa: el decret de direccions, la retallada salarial, l'amputació dels drets dels treballadors interins, el faraònic programa de digitialització, l'erràtic i arbritari calendari escolar on apareixien i desapareixien setmanes senceres com per art d'encanteri, els canvis en el currículum de batxillerat, l'escàndol de l'accés a la universitat prioritari per a graduats en cicles formatius, etc. etc. Però sembla que no n'hi va haver prou. Tot just ens acaben de treure del damunt el jou de la prepotència tripartida, que ja ens l'han substituït pel fuet de dotze punxes d'una Convergència i Unió que s'han passat dues legislatures sense "tocar cuixa", la qual cosa, per a gent acostumada a manar, ha de ser molt fotuda.

La primera proposta en matèria educativa del govern dels millors és eliminar la polèmica setmana blanca del segon trimestre. COMPLETAMENT D'ACORD. Però sempre i quan aquesta mesura tingui efecte el curs vinent. Ara, a dos mesos vista, aquesta decisió fa un tuf a populisme de república bananera que tomba d'esquena.

L'honorable consellera, que no té ni un pèl de tonta a la permanent, anuncia que negociarà amb aquelles escoles que encara no haguessin previst activitats alternatives la possibilitat de beneficiar-se de la mesura. Primer de tot, donar a entendre que vuit setmanes abans de la data hi ha escoles que encara no s'han organitzat és poc menys que menystenir la intel·ligència dels seus equips directius però segon, i més important, hauria de quedar molt clar que l'escola no té ni ha tingut res a veure amb la reconsagrada setmaneta, i que, per tant, no és responsabilitat dels docents negociar res respecte a una absurda mesura de govern.

A què venen aquestes sobtades ganes de negociar? Ja fa uns anys que no ens mamem el dit, senyora Rigau. S'equivoca intentant que ens fem copartíceps de la seva maniobra precipitada i barroera. Si pretén eliminar la setmana blanca a correcuita per demostrar que va per feina i té dots de comandament, endavant, no se'n privi, però faci-ho amb valentia, a cop de decret, que és com actuarà durant els propers quatre anys.

¿O és que potser té previst cridar-nos per negociar les polítiques discriminatòries de matriculació, allò que en el seu programa s'anomena llibertat d'elecció de centres? ¿O tindrà en compte el nostre parer quan calgui definir com es controla uns equips directius dotats d'atribucions com ara sancionar el professorat o dissenyar el claustres segons el seu gust, com sempre han fet les escoles de monges i capellans? ¿O ens cridarà per parlar del risc i el malbaratament que suposa digitalitzar l'aula de qualsevol manera? ¿O pensa negociar amb nosaltres les imminents retallades de plantilles, o els canvis en els dissenys curriculars i en els marcs horaris de professorat i alumnes? O té intenció de parlar de la conveniència de concertar i subvencionar amb diners públics escoles que practiquen la segregació per rao de sexe?

Honorable consellera, espero amb delit (però ben assegut) la seva invitació per negociar el que a vostè li plagui. Ara bé, "no ens vulgui vendre bou per bèstia grossa", que a vostès ja ens els coneixem d'anys (van ser 23, oi?).