English spoken?... més aviat "poken"

La dreta, com sempre, predicant amb l'exemple: el president Aznar destrossant l'anglès en públic. Si quan ell va fer les PAU haguessin posat una prova oral d'anglès potser ens hauríem estalviat tenir-lo de president. Tot i que, ben pensat, la vicepresidenta de Catalunya ha demostrat que no cal tenir estudis per arribar lluny, oi?

Sembla ser que l'autoritat educativa s'està plantejant per enèsima vegada incloure una prova d'anglès parlat a la Selectivitat que hauria d'afavorir un increment en el domini d'aquest idioma entre la població universitària.

Estic d'acord que el nivell d'anglès del nostre jovent és encara insuficient, i n'assumeixo la part de responsabilitat que em pertoca com a professor, però em penso que estem posant el carro davant dels bous. M'explico: un examen és només l'avaluació formal, objectiva i empírica d'uns coneixements (ara se'n diu "competències") i, en sí mateix, no ensenya res. Admeto que l'existència de la prova pot fer que alguns s'espabilin més -tant alumnes com professors-, però voldria deixar ben clar que posar proves no soluciona el problema d'arrel.

El problema d'arrel no és si o com s'avalua la competència lingüística, sinó què fem per garantir-la, i en aquest sentit tinc la impressió que aquestes autoritats no deixen de posar pals a les rodes. En l'ensenyament públic almenys, molts estudiants no tenen accés a classes de reforç o ampliació en llengua anglesa (allò que fan a les acadèmies a canvi d'un dineral), ni es poden permetre tampoc estades a l'estranger. Si, a més, eliminem els pocs desdoblaments que hi ha (que tot i així et deixen amb un grup de quinze alumnes, molt més del que hi ha a les acadèmies de pagament) i al damunt augmentem la ratio fins a 36 alumnes a l'ESO o 40 a batxillerat, ja em direu quina mena de classe d'idiomes farem.

En les condicions que tindrem d'ara endavant, les activitats orals consistiran en:

• el clàssic "pair work" massiu, en el qual el professor ha de correr per l'aula com un pollastre decapitat intentant empaitar al vol bocins de diàleg... I FER CORRECCIONS! enmig d'un guirigall formidable
• exposicions individuals dels alumnes davant dels seus companys (a raó de 35 segons per exposició)
• diàlegs o "role plays" (a raó de minut i mig per parella)
• gravacions individuals enviades via telemàtica al professor, que les corregeixi a casa

L'alternativa que proposo és simple, però cara: ¿Per què no s'organitza l'aprenentatge de l'idioma en unes franges horàries establertes, tot agrupant l'alumnat per competència i no per edat, i en grups d'un màxim de 15 alumnes? En aquestes condicions em veuria amb cor d'oferir unes classes com les que feia quan treballava a l'acadèmia, i assumiria el repte d'aconseguir resultats.

Però com que això no ha estat mai viable econòmicament (o això ens han volgut fer creure), ens hem instal·lat en la hipocresia: uns acceptant unes condicions innaceptables i els altres fent veure que no s'adonaven que els resultats eren dolents.  

Ara però, el president Rajoy (que tampoc no parla anglès) vol examinar allò que no ha fet res perquè es pogués ensenyar bé... De fet, aquest rumor de posar proves orals a les PAU fa anys que corre... Però com que no hi ha ni cinc de calaix per pagar a tants correctors com faria falta, tot plegat quedarà, com sempre, en un foc d'encenalls... "fire of shavings".

jornada intensiva als instituts? NO, SI US PLAU! DE CAP MANERA!

Exemple d'un horari trobat a la xarxa, d'un institut d'Elx, al País Valencià.

Com es veu, els dilluns, dimarts i dijous fan de 8 a 14:50 i els dimecres i divendres acaben a les 14:00.

Amb la fal·lera de retallar a tort i a dret, als docents del país se'ns va acudir posar-hi el nostre granet de sorra i proposar al govern una mesura que rendibilitzés recursos públics -bé, vull dir a part de renunciar a un 12% del salari i augmentar la jornada i la càrrega laboral. Em refereixo, és clar, a la compactació d'horaris. D'arguments a favor n'hi ha i n'hi ha haguts molts des de fa temps, però com que els pedagògics sembla que a les successives administracions els importen ben poc, vam pensar que si n'esgrimíem de dineraris agú potser s'ho prendria amb un cert interès. Tanmateix, i com d'altra banda ja era previsible, no hem aconseguit altra cosa que posar-nos la societat encara més en contra del que ja estava.

Ahir uns pares de la classe del meu fill parlaven de la proposta que ens ha fet la direcció de l'institut públic on començaran a anar l'any vinent, i la indignació es va fer un clam. Davant d'això, demano si us plau, per favor, a qui sigui que tingui poder per fer-ho, que aturi aquesta iniciativa.

NO VULL FER HORARI INTENSIU!!! Entre altres coses perquè em temo que qualsevol dia si descobreixen que sóc mestre em linxin pel carrer.

Ara bé, manifestat el meu rebuig davant la compactació horària, no vull estar-me de fer les consideracions següents:

ECONÒMIQUES

• Penseu que moltes altres comunitats de l'Estat tenen des de fa anys aquesta compactació i no passa absolutament res. De fet, els seus resultats acadèmics són millors. A tall d'exemple:
• IES Mediterráneo - Cartagena.
• IES Maria Moliner - Segovia
• IES Juan Carlos I - Murcia
• IES Príncipe Felipe - Madrid


• Penseu en la reducció de les hores d'obertura del centre i l'estalvi en despesa energètica que això suposaria a les arques públiques (hores de calefacció i de llum, sobretot a les tardes d'hivern)
• Penseu en les hores de sous a conserges que no caldria pagar i a la gent que es podria acomiadar (ja sé que aquest argument és una mica fill de puta, però de semblants se n'han esgrimit per part de l'administració i sectors de l'opinió pública, i ningú no s'ha escandalitzat)
• I penseu que, d'altra banda, com que caldria oferir activitats alternatives de guarderia, es podria pagar a empreses privades la gestió del temps de tarda, tot oferint contractes temporals a sous de misèria (allò que els economistes d'ESADE en diuen minijobs) a joves aturats.

PEDAGÒGIQUES

• Fins ara, l'horari lectiu s'ha dissenyat pensant més en les necessitats socials i laborals dels adults que no pas en les dels alumnes. Hi ha molts nens que estan més hores fora de casa que els seus pares, i sembla que això no importi a ningú. 
• Havent dinat, la capacitat de concentració baixa en picat (i no només entre els alumnes i els docents, sinó en qualsevol persona, i  per això als països civilitzats es fan horaris laborals compactats).
• En baixar la concentració, augmenta la dispersió, l'avorriment, el neguit i, per tant, el risc de conflictivitat. Qualsevol que tingui un mínim contacte amb el món acadèmic sabrà que és a les tardes quan s'accentuen els problemes de disciplina.
• Sembla que oblidem que els nostres fills i filles han nascut en l'era digital, en una època on la gent més avançada advoca per l'emprenedoria i la teleocupació (i curiosament tothom ho troba "cool"). Seguint aquesta lògica, és un contrasentit que els alumnes d'avui dia rebin classes en aules massificades com les del segle XIX, enxubats en pupitres minúsculs i amb materials obsolets. Potser ha arribat el moment de fer un bon ús de les noves tecnologies i apostar per l'aprenentatge autònom, creatiu, responsable i co-responsable.

Però bé, dit això i tocant de peus a terra, aquest debat mai no ha interessat en absolut als pares indignats que l'altre dia despotricaven contra la institució escolar, i per això mateix em rendeixo abans de plantar batalla. I demano per clemència, per pietat, que aquest cop l'estimada senyora Rigau ens salvi de nosaltres mateixos i prohibeixi la compactació horària. Ja fa temps que vaig aprendre que no tinc cap dret a proposar res.

fer "vaga" o fer "el vago"?

noti's la deliciosa metàfora de les baixes passions humanes:

"agafa una pinya... i se la menja tot sol"

La jornada de vaga ha quedat enrere i ha deixat un balanç de seguiment, com sempre, incert. Per exemple, segons quines fonts consultes, ens vam aplegar a la manifestació entre 25,000 i 150,000 persones. Entre poc i massa, és clar, però en qualsevol cas, i tenint en compte que era una vaga sectorial i només del sector públic, no està pas gent malament. Tanmateix, jo deixaré els grans números als polítics i creadors d'opinió, perquè em vull fixar en el que va passar al meu microcosmos particular, al meu propi institut.

D'una plantilla de 40 professionals, finalment vam fer vaga 8 persones (un 20%).  Amb aquestes dades tan alarmants a la mà, el centre va enviar una circular a les famílies per informar que "només podien garantir els serveis mínims" i, "off the record", els tutors van rebre consigna de fer saber a la mainada que si no venien a classe no els posarien falta.

ES-PEC-TA-CU-LAR !

Al llarg d'aquest curs hi ha hagut força dies que, entre malalties, excursions i "coses rares" n'han faltades més, i bé que s'ha mantingut una activitat absolutament normal, amb substitucions i guàrdies veritablement esgotadores. Aquest cop, en canvi, és evident que alguns companys treballadors s'ho van muntar allò que vulgarment es diu "de puta mare".

No és que no vulguessin fer vaga (cosa absolutament legítima i respectable)

ÉS QUE VOLIEN UN DIA DE VACANCES PAGADES!!!!

I suposo que, tractant-se d'ensenyament per a pobres, això a l'administració no li deu pas importar gaire... sempre i quan als mitjans consti que el 85% de la plantilla es va mantenir afecta al règim... 

Som "iaioflautes"?

És la pregunta que em faig després d'observar els noms que apareixen a la llista de vaguistes del meu centre educatiu -una llista ben magra, tot sigui dit- ja que els que ens hi hem apuntat som, majoritàriament, els de la vella guàrdia, és a dir, els més vells. Així doncs, fer vaga deu ser una cosa del passat, pròpia de nostàlgics d'èpoques en què a la ciutadania de tant en tant se li inflaven les pilotes i fotia un estirabot. Ara es veu que ens hi tenen agafats, per les pilotes, i que no gosem bellugar-nos, no fos que ens quedéssim sense.

En l'època de la xarxa 2.0, la indignació de les classes treballadores (no parlo ara del 15-M) es mostra d'una altra manera: els darrers dies m'han arribat correus, enllaços de protesta i plataformes virtuals d'indignació, i m'han entabanat a pagar una pancarta -molt ben parida, això sí- per reivindicar l'ensenyament públic de qualitat al meu institut. Ara bé, quan ha arribat el moment de mullar-se el cul i acceptar la penalització econòmica que comporta la vaga, el personal s'ha fet l'orni d'una manera espectacular. I entre els que s'han fet l'orni (en altres èpoques en deien "esquirols") el més sorprenent és constatar que la majoria són joves. Motius, tants com vulgueu:

• No crec en les vagues (afirmació genèrica del tipus, "no crec en l'amor a primera vista" quan no has conegut ni una cosa ni l'altra)
• No crec en les vagues dels docents (perquè, malgrat exercir accidentalment de mestre, com a doctorada en físiques, en el fons del meu cor no em sento part d'aquest col·lectiu de rondinaires mediocres)
• No servirà de res (com tampoc no serveix de res viure, si al capdavall t'has de morir igualment)
• Els sindicats ens utilitzen pels seus interessos (el govern també, i els banquers, els comerciants, l'església, la teva parella...)
• No em puc permetre renunciar a 100 euros del meu sou (si hos fes no podria anar-me'n de "finde" a Praga amb un vol "low cost", o pagar-me la nova Blackberry 3D)

I, finalment, és clar, l'argument definitiu:

• Amb una mica de sort no vindrà cap alumne (i em passaré el dia fent el cafetó, posant-me al dia de feina endarrerida i veient com altres -els més rucs- fan la vaga i reuncien al seu sou)

Formació contínua: "paying, saint Peter sings..."

Com ja he confessat en alguna ocasió, sóc professor d'anglès de secundària i, en treure'm la carrera de filologia en una universitat pública, el meu domini de les expressions idiomàtiques d'aquesta llengua és excels... tal i com es palesa al títol. Bromes a part, tot professional s'ha de seguir formant tota la vida.

La formació contínua és l'única manera d'evitar que un professor s'acabi fent malbé amb el pas dels anys. No us enganyaré dient que sóc un malalt dels cursos de formació, però cada cop que venç un sexenni em trobo que em sobren punts a dojo, és a dir, que comptat i debatut faig els possibles per mantenir-me en forma. Ara bé, l'estimable Departament d'Ensenyament deu haver detectat que els cursos als quals em matriculo són els que em proporcionen ells mateixos gratuïtament i han decidit que ja n'hi ha prou de tanta gasiveria. Per això li han donat la meva adreça d'e-mail corporatiu a una empresa privada anomenada

"Formació telemàtica.org".

Això que el domini sigui "ORG" i no "COM" té la seva conya, perquè les sigles "ORG" sonen així com a "ONG", com si treballessin "gratia et amore"... Però ailàs, quan comences a navegar arriba un moment que et diuen (molt fluixet, això sí) que hauràs d'afluixar la mosca, tot i que s'abstenen de concretar la quantitat fins que no hagis omplert la butlleta de preinscripció (i els hagis donat totes les teves dades personals). Jo, que sóc força reservat en les primeres cites, de moment no he volgut arribar tan lluny, i per tant no us sabria dir l'importdels cursos telemàtics. A més, què voleu que us digui?, em fa por que em fotin la cartera (els de "Formació telemàtica.org", vull dir, perquè "els altres" ja me l'estan fotent dia sí, dia també). De moment, doncs, em centraré en el tríptic digital que il·lustra l'oferta.

El primer que s'hi veu és un noi d'uns disset o divuit anys d'edat que es pregunta, amb posat "to be or not to be?", què podria fer per millorar com a professor. Jo, modèstia a part, li recomanaria d'entrada que provés a envellir uns cinc o sis anys i així ser a temps d'acabar una carrera com Déu mana.

Després, sota la foto, se'ns informa que es tracta de "cursos amb el reconeixement del Departament" i que "En acabar el curso podràs obtenir el certificat amb el reconeixemnt del Departament d'Educació" (les errades no són meves, sinó gentilesa de l'empresa) A continuació, i per concloure, em recorden (el text és un "retalla-enganxa" literal):

Escola d'estiu 2012

Durant aquest mes de juny aprofita el temps i fes algun dels nostres cursos de l'escola d'estiu.

O el que és el mateix: aquest mes de juny, a banda d'acabar de fer les classes corresponents, elaborar, passar i corregir els exàmens finals i de recuperació, avaluar els alumnes, fer els credits de síntesi, preparar els materials de recuperació d'estiu i deixar fets els exàmens de recuperació de setembre, també em puc dedicar a fer cursos telemàtics. Total, com que em passo el juny tocant-me els ous a dues mans...

Si tinc temps, que en tindré, seguiré investigant i informant... però de moment, com que tinc l'antivirus caducat, m'esperaré. No fos cas que per voler saber massa acabés agafant alguna porqueria venèrea del ciberespai...