La dreta, com sempre, predicant amb l'exemple: el president Aznar destrossant l'anglès en públic. Si quan ell va fer les PAU haguessin posat una prova oral d'anglès potser ens hauríem estalviat tenir-lo de president. Tot i que, ben pensat, la vicepresidenta de Catalunya ha demostrat que no cal tenir estudis per arribar lluny, oi?
Sembla ser que l'autoritat educativa s'està plantejant per enèsima vegada incloure una prova d'anglès parlat a la Selectivitat que hauria d'afavorir un increment en el domini d'aquest idioma entre la població universitària.
Estic d'acord que el nivell d'anglès del nostre jovent és encara insuficient, i n'assumeixo la part de responsabilitat que em pertoca com a professor, però em penso que estem posant el carro davant dels bous. M'explico: un examen és només l'avaluació formal, objectiva i empírica d'uns coneixements (ara se'n diu "competències") i, en sí mateix, no ensenya res. Admeto que l'existència de la prova pot fer que alguns s'espabilin més -tant alumnes com professors-, però voldria deixar ben clar que posar proves no soluciona el problema d'arrel.
El problema d'arrel no és si o com s'avalua la competència lingüística, sinó què fem per garantir-la, i en aquest sentit tinc la impressió que aquestes autoritats no deixen de posar pals a les rodes. En l'ensenyament públic almenys, molts estudiants no tenen accés a classes de reforç o ampliació en llengua anglesa (allò que fan a les acadèmies a canvi d'un dineral), ni es poden permetre tampoc estades a l'estranger. Si, a més, eliminem els pocs desdoblaments que hi ha (que tot i així et deixen amb un grup de quinze alumnes, molt més del que hi ha a les acadèmies de pagament) i al damunt augmentem la ratio fins a 36 alumnes a l'ESO o 40 a batxillerat, ja em direu quina mena de classe d'idiomes farem.
En les condicions que tindrem d'ara endavant, les activitats orals consistiran en:
- el clàssic "pair work" massiu, en el qual el professor ha de correr per l'aula com un pollastre decapitat intentant empaitar al vol bocins de diàleg... I FER CORRECCIONS! enmig d'un guirigall formidable
- exposicions individuals dels alumnes davant dels seus companys (a raó de 35 segons per exposició)
- diàlegs o "role plays" (a raó de minut i mig per parella)
- gravacions individuals enviades via telemàtica al professor, que les corregeixi a casa
L'alternativa que proposo és simple, però cara: ¿Per què no s'organitza l'aprenentatge de l'idioma en unes franges horàries establertes, tot agrupant l'alumnat per competència i no per edat, i en grups d'un màxim de 15 alumnes? En aquestes condicions em veuria amb cor d'oferir unes classes com les que feia quan treballava a l'acadèmia, i assumiria el repte d'aconseguir resultats.
Però com que això no ha estat mai viable econòmicament (o això ens han volgut fer creure), ens hem instal·lat en la hipocresia: uns acceptant unes condicions innaceptables i els altres fent veure que no s'adonaven que els resultats eren dolents.
Ara però, el president Rajoy (que tampoc no parla anglès) vol examinar allò que no ha fet res perquè es pogués ensenyar bé... De fet, aquest rumor de posar proves orals a les PAU fa anys que corre... Però com que no hi ha ni cinc de calaix per pagar a tants correctors com faria falta, tot plegat quedarà, com sempre, en un foc d'encenalls... "fire of shavings".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada