jornada intensiva als instituts? NO, SI US PLAU! DE CAP MANERA!

Exemple d'un horari trobat a la xarxa, d'un institut d'Elx, al País Valencià.

Com es veu, els dilluns, dimarts i dijous fan de 8 a 14:50 i els dimecres i divendres acaben a les 14:00.

Amb la fal·lera de retallar a tort i a dret, als docents del país se'ns va acudir posar-hi el nostre granet de sorra i proposar al govern una mesura que rendibilitzés recursos públics -bé, vull dir a part de renunciar a un 12% del salari i augmentar la jornada i la càrrega laboral. Em refereixo, és clar, a la compactació d'horaris. D'arguments a favor n'hi ha i n'hi ha haguts molts des de fa temps, però com que els pedagògics sembla que a les successives administracions els importen ben poc, vam pensar que si n'esgrimíem de dineraris agú potser s'ho prendria amb un cert interès. Tanmateix, i com d'altra banda ja era previsible, no hem aconseguit altra cosa que posar-nos la societat encara més en contra del que ja estava.

Ahir uns pares de la classe del meu fill parlaven de la proposta que ens ha fet la direcció de l'institut públic on començaran a anar l'any vinent, i la indignació es va fer un clam. Davant d'això, demano si us plau, per favor, a qui sigui que tingui poder per fer-ho, que aturi aquesta iniciativa.

NO VULL FER HORARI INTENSIU!!! Entre altres coses perquè em temo que qualsevol dia si descobreixen que sóc mestre em linxin pel carrer.

Ara bé, manifestat el meu rebuig davant la compactació horària, no vull estar-me de fer les consideracions següents:

ECONÒMIQUES

• Penseu que moltes altres comunitats de l'Estat tenen des de fa anys aquesta compactació i no passa absolutament res. De fet, els seus resultats acadèmics són millors. A tall d'exemple:
• IES Mediterráneo - Cartagena.
• IES Maria Moliner - Segovia
• IES Juan Carlos I - Murcia
• IES Príncipe Felipe - Madrid


• Penseu en la reducció de les hores d'obertura del centre i l'estalvi en despesa energètica que això suposaria a les arques públiques (hores de calefacció i de llum, sobretot a les tardes d'hivern)
• Penseu en les hores de sous a conserges que no caldria pagar i a la gent que es podria acomiadar (ja sé que aquest argument és una mica fill de puta, però de semblants se n'han esgrimit per part de l'administració i sectors de l'opinió pública, i ningú no s'ha escandalitzat)
• I penseu que, d'altra banda, com que caldria oferir activitats alternatives de guarderia, es podria pagar a empreses privades la gestió del temps de tarda, tot oferint contractes temporals a sous de misèria (allò que els economistes d'ESADE en diuen minijobs) a joves aturats.

PEDAGÒGIQUES

• Fins ara, l'horari lectiu s'ha dissenyat pensant més en les necessitats socials i laborals dels adults que no pas en les dels alumnes. Hi ha molts nens que estan més hores fora de casa que els seus pares, i sembla que això no importi a ningú. 
• Havent dinat, la capacitat de concentració baixa en picat (i no només entre els alumnes i els docents, sinó en qualsevol persona, i  per això als països civilitzats es fan horaris laborals compactats).
• En baixar la concentració, augmenta la dispersió, l'avorriment, el neguit i, per tant, el risc de conflictivitat. Qualsevol que tingui un mínim contacte amb el món acadèmic sabrà que és a les tardes quan s'accentuen els problemes de disciplina.
• Sembla que oblidem que els nostres fills i filles han nascut en l'era digital, en una època on la gent més avançada advoca per l'emprenedoria i la teleocupació (i curiosament tothom ho troba "cool"). Seguint aquesta lògica, és un contrasentit que els alumnes d'avui dia rebin classes en aules massificades com les del segle XIX, enxubats en pupitres minúsculs i amb materials obsolets. Potser ha arribat el moment de fer un bon ús de les noves tecnologies i apostar per l'aprenentatge autònom, creatiu, responsable i co-responsable.

Però bé, dit això i tocant de peus a terra, aquest debat mai no ha interessat en absolut als pares indignats que l'altre dia despotricaven contra la institució escolar, i per això mateix em rendeixo abans de plantar batalla. I demano per clemència, per pietat, que aquest cop l'estimada senyora Rigau ens salvi de nosaltres mateixos i prohibeixi la compactació horària. Ja fa temps que vaig aprendre que no tinc cap dret a proposar res.