Ahir a l'escola del meu fill petit vam celebrar la tradicional festa de fi d'etapa, aquella en la qual els alumnes de 6è s'acomiaden entre ells, i tots plegats de la seva escola i els seus mestres. Una diada sempre memorable per recordar la importància d'aquests anys de formació i creixement. Hi va haver de tot: teatre, gincanes, sopar, projecció d'audiovisuals, lliurament d'orles, cançons, llàgrimes i mocs d'emoció... I també, mal que fos una mica massa al final, una mica massa a corre-cuita, un reconeixement per la tasca d'uns professionals magnífics que ens han ajudat a fer-los grans.
Esgotada la gent de les diverses comissions després de mesos de preparar les diferents activitats adreçades a nens i pares, vaig suggerir que seria de justícia dedicar a l'escola quatre línies i em van dir que endavant, que jo mateix... Les paraules, doncs, eren meves, i ignoro quants dels que les van escoltar les compartien... Però sabeu què us dic? Se me'n fot. Parlen amb tota sinceritat de l'escola Estel, com podrien parlar de qualsevol altra i diuen així:
Mestres i membres de
la comunitat educativa:
En una de les reunions que fèiem per preparar aquesta
festa ens vam adonar que, a part de celebrar que els nostres fills completaven
una etapa de formació acadèmica, no podíem deixar de banda que s’acomiadaven també
de la seva escola de sempre, de l’Estel Guinardó, de la casa que els ha acollit,
format i educat des que eren uns caganius; nou anys inoblidables per a tots
nosaltres, anys intensos, plens de vivències de tota mena. Poca broma! Per poc
que fem comptes, han passat amb vosaltres, mestres, la meitat de la seva
existència.
L’escola –i tots els que som aquí ho sabem- no és un
indret on ens guarden els nens mentre som a la feina; aquí amb vosaltres, els
nostres fills i filles han après moltes d’aquelles coses que un dia potser creurem
o creuran que sabien per ciència infusa –així d’injusta pot arribar a ser la desmemòria.
Aquí els heu ensenyat, com es deia abans, de lletra i de número, i també un
extens reguitzell de competències bàsiques, com es diu ara... Però no només
això. A l’Estel els heu transmès uns valors que compartim i que desitjàvem per
a ells quan els hi vam matricular: el respecte per la diferència, la
importància del treball en equip, la capacitat per al diàleg, la solidaritat,
l’empatia, l’autonomia i l’esperit crític, la prudència, la modèstia,
l’austeritat... En definitiva, una concepció del món i de les relacions humanes
que corre perill d’extinció, almenys a occident.
Sí, a tots plegats ens toca enfrontar-nos amb una època
difícil i convulsa, propícia per al “campi qui pugui”... I l’escola no n’està
al marge, ni els professionals de l’educació que veieu com la gent cada vegada valorem
menys, en molts aspectes, una feina que cada vegada és més difícil. Per això
desitgem deixar constància del nostre reconeixement i respecte. Perquè, si els
nostres fills i filles són tan eixerits, educats, creatius, solidaris i
encantadors és també, en gran mesura, gràcies a vosaltres.
El present que us fem a mans és modest, probablement
massa modest, però en qualsevol cas porta implícit l’agraïment sincer de tots
nosaltres per una feina molt ben feta. Gràcies, enhorabona i per molts anys!
