Els pebrots i el valor

Arriba un dia que t'acostumes a tot. De la mateixa manera com els mestres ens hem anat adaptant a la minva del nivell cultural del país, els ciutadans en general hem acabat acceptant que la política es convertís en un sainet, en una autèntica "astracanada".

Tenim un president que no ha treballat en sa vida de res destacable que no sigui fer de polític, una vicepresidenta que menteix sense rubor sobre el seu currículum i, ara, un conseller d'economia que "s'oblida" d'avisar a milers de treballadors del minúscul detall que aquest mes l'empresa els restarà entre 200 i 800 euros de la nòmina! Això, senyores i senyors, és el govern dels millors.

Que no, senyor Mas Colell, que no... que no li discuteixo si tenen o no tenen els diners, o si la culpa és de Madrit, o si avançar aquesta retenció sobre un sou no percebut era l'única solució possible als problemes del país... Vostè faci el que cregui que ha de fer. L'avala el vot de la majoria i cobra un bon sou per fer-ho. El que m'indigna és que, novament, menysprein els treballadors públics d'una forma tan desinhibida.

Li explico el que una persona valenta hauria fet: només calia que dos o tres dies abans d'abonar la part de nòmina que ens podien pagar, vostè sortís als mitjans i avisés que durien a terme aquesta mesura excepcional. M'hauria emprenyat, és clar que sí, però li hauria respectat la valentia. Ara no puc respectar-lo. Amb les seves mentides de mal pagador ens ha demostrat que vostès tenen uns pebrots de la mida de síndries, però els falta valor.