Impuls de la lectura

"La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres l'any, i els de secundària, 30. Per fer-ho, recomana afegir als 30 minuts de lectura diària obligatòria a les escoles de primària, entre 10 i 20 minuts més de lectura a casa, i que els mestres tutors facin un seguiment periòdic dels hàbits de lectura dels seus alumnes".

Ara, 1/12/2011

La benvolguda consellera d'ensenyament ens proposa un pla de xoc per acabar amb el poc interès que els nostres adolescents mostren per la lectura, i per fer-ho es marca els mínims anuals obligatoris ressenyats anteriorment. En una entrevista a la SER, la molt estimable senyora Rigau compara l'hàbit lector amb la higiene buco-dental i diu que llegir hauria d'esdevenir un gest quotidià com el de rentar-se les dents. Puc compartir, amb matissos, els objectius: seria desitjable que la població, no només la que està en edat escolar, millorés els hàbits lectors (i de passada els altres). El que no comparteixo són els mitjans i aquest to paternalista que comença a ser marca de la casa del govern. Ja fa massa anys que els meus pares em van deixar de renyar perquè ara ho facin uns perfectes desconeguts.

D'antuvi, qualsevol professional que tingui uns mínims coneixements en pedagogia sap que cal desterrar el terme "obligar" del lèxic escolar, i subtituir-lo per "convèncer". Si pretenem obligar un infant o un adolescent a llegir, és que no hem entès res ja que, aplicant el principi físic de l'acció-reacció, no farem més que nodrir un futur "anti-lector". Em desconcerta que un govern "lliberal" es proposi regularitzar per llei un dret íntim com és el de la lectura.

Si em perment estirar el fil del seu propi símil, vostè pretén que els metges de capçalera ens obliguin a rentar-nos les dents i que, si no ho fem, el senyor Puig ens envii els anti avalots al menjador de casa (espero que, si ho fa, no portin una llista de dentifricis obligatoris)

Quina solució plantejo jo? Ai, benvolguda senyora, jo sóc només un pobre mestre, i he descobert que com més gran em faig, cada cop tinc menys repostes i en canvi més preguntes. I una d'aquestes preguntes és: "de debò cal llegir tant?" No seré jo qui negui que llegir ha estructurat el raonament de la humanitat des que es va inventar l'escriptura, però es tracta d'un raonament linial, seqüencial, apte per a un determinat grau de complexitats discursives. Aquest mateix raonament, té vigència avui dia? En tindrà quan els infants esdevinguin adults? No ens estem obcecant amb la pressumpció que allò que a nosaltres ens ha funcionat (més o menys), seguirà funcionant d'aquí a cinquanta anys?

Com que el tema dóna per a molt, i una entrada de bloc no dóna per a gaire (la literatura digital no és el mateix que la impresa), em guardo alguns arguments al disc dur de l'ordinador per a una propera entrada. Es tracta de la xerrada de Sant Jordi que vaig fer el curs passat al meu institut, i fa referència, en part, al llibre que il·lustra aquest article i que aporta unes interessants reflexions sobre el fet de llegir.