sol davant del perill

Així se sentia avui el que us escriu, gràcies a la nova llei en virtut de la qual els professors substituts fan (i cobren) només les hores de classe. Això vol dir que les guàrdies, les reunions de coordinació i les hores de preparació no es contemplen com a part de la seva feina.

Aquesta reducció d'hores ha suposat que el substitut, a banda d'una penosa inestabilitat professional causada per la itinerància, hagi vist reduït el seu sou al 80% de la misèria que cobrava fins ara. Per acabar de reblar el clau, aquest curs el departament no es comença a plantejar cobrir cap baixa mèdica fins passats 15 dies, amb la qual cosa, durant dues setmanes (que sovint són tres), la feina de la persona absent la fem la resta de companys i, quan per fi arriba el seu substitut, seguim fent tot allò que no siguin les seves hores de classe.

Jo he tingut la mala fortuna de compartir hora de guàrdia amb una professora que porta tres setmanes de baixa, durant les quals m'he trobat literalment "sol davant del perill". Avui, per exemple, faltava una professora que donava classe a aquell típic grup del qual tothom fuig com de la pesta. Així, com en les darreres tres setmanes, m’ha tocat entomar tot sol la vigilància de tot el centre, mentre el substitut de la meva companya s’estava una hora mà sobre mà, perquè ningú no l’ha contractat per vigilar.

Posant un símil cinematogràfic: imagineu-vos envoltats per un estol de comanxes enfurismats a punt d’arrabassar-vos la cabellera quan, de lluny, us arriben les cornetes del setè de cavalleria. Respireu, penseu que esteu salvats... Però aleshores se us atansa el caporal del destacament i us mostra, compungit, un despatx amb ordres de quedar-se'n al marge mentre us massacren.

El país no es pot permetre luxes, és clar.