la televisió: font d'antieducació

I d'això qui ens salvarà?

Culparem a la tele de tots els mals de la nostra societat? No, és clar; i de fet cal reconeixer-li un important paper de divulgació cultural. Sense el seu concurs, potser seguiriem ignorant les realitats polítiques i socials de països llunyans, o no hauríem vist mai paisatges exòtics i animals que per als nostres avis eren quasi tan mitològics com els unicorns. Però, com passa amb tots els avanços tecnològics de la humanitat, hi ha un "però", aquell malaït caos que es produeix quan la tecnologia cau en mans de gent que és o ignorant, o ambiciosa, o perversa, o les tres coses alhora. Em temo que aquest moment ja fa uns quants anys que ha arribat. I ens hauríem d'amoïnar més del que ho fem.

En una època en què es debat constantment el paper de l'escola en l'educació de les noves generacions, ens trobem amb una paradoxa inexplicable: aquells que s'omplen la boca de la degradació cultural i la pèrdua de valors com ara el respecte, la responsabilitat i l'esforç, són els mateixos que obliden posar el crit al cel davant la proliferació de programes televisius que, de forma sistemàtica i amb un gran èxit d'audiència, es dediquen a enaltir la ignorància, la intolerància, la irresponsabilitat i la vagància.

No em tinc per cap purità, ni molt menys, però la televisió -sobretot privada- del país em provoca absoluta repugnància. Com em repugnen també aquells que hi participen i la permeten. Potser ha arribat el moment de dir que ja n'hi ha prou de permetre-ho tot, amb l'única i miserable excusa del lliure mercat o el dret a la informació. El lliure mercat se'l poden confitar! I la informació que aquestes cadenes venen no em facin dir on se la podrien guardar.

Hem d'exigir a les autoritats que prohibeixin de manera urgent i taxativa l'emissió de:

• concursos on es degrada la condició humana, tot escampant-ne les misèries i les passions més baixes
• tertúlies on s'insulta de forma gratuïta i impune, sense respectar la paraula ni les opinions contràries
• documentals que només busquen la morbositat malatissa i l'alarmisme o l'exaltació del luxe
• pel·lícules i sèries violentes que perpetuen rols sexistes que "cosifiquen" els éssers humans
• programes d'humor fàcil i entrevistes ridícules
• late shows que lluiten per l'audiència oferint bromes dignes d'un adolescent borratxo.
• programes on s'enalteix el divisme i l'egocentrisme d'uns xavals que guanyen milions fent coses socialment tan útils com marcar un gol, córrer molt o bellugar el cul en una piscina
• i tants d'altres que ara no em vénen al cap
  

Que la tele ben feta avorreix? Que això és el que demana la gent? Que hi tenen tot el dret? Com vulguin, després no es queixin si els surt un país d'imbècils incívics, hedonistes, egoistes, indignes i porcs. L'escola no pot lluitar contra això. No li podem dir a un alumne que ha de treballar molt per fer-se un futur i després enviar-lo a casa, on trobarà el seu pare repanxegat en calçotets davant la tele mirant el "Sálvame".

I a la criatura qui la salvarà?