Aquesta setmana els sindicats que representen els interessos dels docents de l'escola concertada catalana han sortit al carrer. De fet, per dissort seva, són al carrer força sovint. Els darrers anys van estar sortint per demanar l'equiparació salarial amb el professorat de l'escola pública, malgrat que el seu conveni laboral fos diferent. A força de lluitar, al final ho van aconseguir. Per fi cobraven el mateix que els funcionaris!
Ja he dit en altres ocasions què pensava del fet de pagar el mateix a professionals que, bo i fer la mateixa tasca, treballen en condicions diferents, i no m'hi extendré gaire: no han d'opositar, poden buscar feina en centres que els són propers i, per més que ho neguin, reben un alumnat que ha passat per un sedàs pecuniari (són legió els alumnes que han arribat a la pública procedents de la concertada a causa de la crisi econòmica). Però bé, qui governa mana, i si el meu govern va decidir pagar-los exactament el mateix, muts i a la gàbia.
Tanmateix, el que ja em comença a inflar una mica els nassos és que ara es manifestin per protestar davant la retallada salarial. Ara no volen ser equiparats amb nosaltres, que hem perdut gairebé un 10% de sou anual. En què quedem? Hi som a les verdes i a les madures, o només quan ens interessa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada