Exàmens de setembre

Les noves autoritats educatives semblen haver arribat disposades desfer ràpidament tot allò que haguessin impulsat les precedents (la setmana festiva del març, l'aplicació universal del programa 1x1 o els criteris de matriculació, per exemple). No m'estiraré pas els cabells, entre altres coses perquè me'n queden molt pocs, tot i que en algunes mesures l'entusiasme ratlli la precipitació, el depressa-i-correntisme d'aquells que sembla que la vida se'ls escapa per les costures.

A força de recular en el temps, vet ací que ara desfarem també un dels principis bàsics d'una llei que es va engegar estant ells al govern. No sé si és que no recorden que ells van participar en el seu desplegament, però en qualsevol cas celebro que per fi es recuperin alguns usos i costums anteriors a la implantació de la ESO.

Tornen els exàmens de setembre! IUPI!

Fa uns anys, veient el colador en què s'havia convertit el sistema educatiu, ja es va recuperar la figura del suspès -amb matisos i atenuants-, fet que suposà un autèntic trauma per a generacions d'alumnes que havien accedit a un sistema on la promoció era automàtica i veieren com, d'un dia per l'altre, se'ls tancava la porta als nassos. Ara es recuperen els exàmens de setembre i hi ha rumors de nous itineraris al segon cicle de l'ESO. Volta al món i torna al born.

Els exàmens de setembre són -i això no ho ha descobert pas la senyora Rigau-, una mesura efectiva per reconèixer l'afany de superació d'aquells que han tingut dificultats, i al mateix temps posen en valor l'assoliment dels objectius per part d'aquells que no n'han tingudes. És a dir: premien i amonesten per igual.

Passar de curs no pot ser gratis. Però no passar no ha de significar forçosament un fracàs, sinó una nova oportunitat o, simplement, un ajustament en els ritmes de maduració i aprenentatge. No oblidem que no totes les persones fem el mateix camí, ni a la mateixa velocitat, per arribar allà mateix. El mateix Artur Mas va haver de repetir dues vegades abans de ser elegit president, no?