Professor@ horribilis

"Vamos, yo lo tengo clarísimo... Me-ri-dia-no"

Tots recordem un professor malcarat i rabiüt, un individu que ens va fer la infantesa o l'adolescència impossibles a força d'amenaces i càstigs arbitraris, un ogre que sublimava les seves frustracions professionals o personals en nosaltres. La majoria, però, vam aconseguir superar aquella època, de la qual ens resta tot just un record vague, evocat esporàdicament en disteses converses de bar amb antics companys de penitència. Però, tan fràgil és la memòria com persistent la realitat. Amics i amigues alegreu-vos! Penseu que vosaltres vau marxar de l'escola, però ell/a s'hi va quedar! I va continuar terroritzant les criatures i -ara me'n adono- els que ara som els seus companys!

He passat per un nombre d'instituts, he conegut la diversitat dels seus claustres... No n'hi ha cap de ben bé igual, però a tots es poden trobar algunes figures arquetípiques. Avui li toca el torn al Professor@ Horribilis. Podria fer un esforç d'abstracció i mantenir-me en el terreny de l'arquetip, en la idea pura Platònica, però ja fa massa anys que no repasso les velles lliçons de filosofia i no em refio de la meva memòria, de manera que aniré pel dret i parlaré d'una companya de feina de carn i ossos, i teixit adipós en abundància.

La professora en qüestió té una mirada gèlida, distant i altiva. El seu discurs és control·lat, hiperconscient, maquiavèlic, afuat i mortífer com una falç. La seva actitud envers la humanitat és una declaració de guerra, i el seu tracte d'un menyspreu sistemàtic i incondicional, l'arrogància és la seva bandera. La senyora de qui parlo té una gran opinió de si mateixa, i es considera un ésser superior a qui la resta de pobres desgraciats devem pleitesia. Compartir departament o claustre amb ella haurà estat, al seu parer, una fita que marcarà les nostres mediocres existències.

En tractar-se d'un ens supranatural, s'eximeix de les obligacions que ens atanyen als mortals: ella no fa tard sinó que el timbre sona abans d'hora; ella no s'equivoca, són els altres que no saben interpretar les seves paraules; ella no se salta les guàrdies sinó que té coses importants a fer...

En el seu discurs destaquen, per aquest ordre, tres categories d'expressió dignes d'estudi:

1. "Yo, yo, yo, yo, yo......."

2. "Vamos, yo lo tengo clarísimo...Meridiano"; "Yo ya llevo tres años diciéndolo"

i, finalment, cada cop que ens regala amb les seves sàvies paraules, la postil·la

3. "... lo digo porque..."

per afegir després una justificació que ningú li ha demanat, la qual cosa et fa preguntar si dubta de la seva capacitat d'explicar-se o és que ens pren a tots per imbècils.

Per cert, per si algú no havia lligat caps, aquesta modèlica companya és la que acomiadava en l'entrada anterior.