"El substitut"

JOHN SHALE (Tom Berenger)
pel·lícula: The substitute - 1990
lloc: Miami - EEUU
edat: uns quaranta
sexe: musculí
càrrec: professor substitut en un institut conflictiu a la Florida
trets físics: Alt,amb constitució forta. Vestimenta formal.
trets psicològics: Dur, agressiu, inquisitiu, intuitiu, valent, violent
altres dades: Quan no perpetra la docència, treballa per a la CIA.




“El més perillós de l’escola solien ser els alumnes”

“El substitut” suposa una prescindible volta de clau en el subgènere cinematogràfic “professor dur es fa càrrec d’alumnat conflictiu”. A diferència del seu antecedent de 1987, John Shale no té res a veure amb la carrera docent, tot i que també prové d’un servei d’intel·ligència, concretament de la CIA! Quan les coses es posen veritablement magres no n’hi ha prou amb un mestre, per dur que sigui, sinó que cal recórrer a la violència professional i especialitzada. La fantàstica metralleta amb silenciador que presideix la taula i la llegenda que acompanya l’estampa són una veritable declaració d’intencions.

Shale no arriba al seu institut per casualitat, ni com a conseqüència de cap represàlia, sinó per voluntat pròpia i amb l’objectiu d’investigar l’agressió patida per la seva fràgil i molt femenina xicota, que sí és professora. Format i curtit en el món real, el substitut, lluny de ser blanc de les bromes típiques que tot professor en la seva situació d’interinitat ha de patir, es fa amb el comandament de la classe amb quatre mastegots ben donats i, així les coses, es posa a investigar.
Hi ha escenes d’autèntica pel·lícula d’espionatge, persecucions en cotxe, baralles, bandes d’extorsionadors i traficants de drogues... i l’heroi les va enllestint sense despentinar-se massa. Aquest enrenou destrossaria els nervis i les lumbars del més ferm dels professors, condemnant-lo segurament a demanar-se dues baixes mèdiques simultànies -una per depressió i una altra per les sessions de rehabilitació- però el bo de John no és un mitja nena, i li queden encara energies i savoir faire per fer, millor que ningú, les seves classes de matemàtiques.

L’ESCENA:
No us podeu perdre l’escena en què Shale és a l’aula i, malgrat els seus educats esforços per mantenir l’ordre, els alumnes se’l rifen. Joves d’aspecte agressiu parlen, criden, s’aixequen dels seus llocs, es barallen, es llencen objectes. I ell ho contempla impertèrrit fins que un d’aquells ximples, que no té ni idea que el nou substitut és Tom Berenger i que fa de “prota” de la pel·lícula, no se li acudeix altra cosa que llençar-li una llauna de beguda al cap. L’agent de la CIA, fent honor a la seva formació militar d’élit, ni parpalleja tan sols quan alça la mà per interceptar el projectil, atrapar-lo i aixafar-lo amb la contundència d’una premsa d’abocador industrial.

Lliçons pràctiques sobre com mantenir la disciplina a l'aula. Rapidesa de reflexos per empaitar les llaunes al vòl i algunes nocions de jujitsu apreses al Vietnam. Si no et foten un expedient i et quedes sense feina, l'èxit està garantit.