To Sir with Love

MARK TACKERAY (Sidney Poitier)

pel·lícula: To sir, with love (1967)
nom: Tackeray (Sidney Potier)
lloc: Londres - Gran Bretanya
edat: quaranta i escaig
sexe: masculí, però tanmateix com de bona persona
càrrec: professor en un institut d’alumnes difícils.
trets físics: Alçada i constitució normals. Raça negra. Vestimenta clàssica: jaqueta i pantaló, amb corbata.
trets psicològics: Mentalitat forta i adaptativa. Imaginació, perseverança i valor.
altres dades: amb aquestes qualitats no podia pas ser mestre, sinó enginyer (a l’atur).
Té una seqüela americana el 1996, protagonitzada pel mateix personatge, encarnat pel mateix actor.

A la Gran Bretanya dels anys seixanta, en ple esclat de la música pop i rock, dels enfrontaments entre mods i les bandes de carrer, el senyor Tackeray, un respectable enginyer de raça negra, encarnat pel respectable actor de raça negra Sidney Poitier, veu com una gens agradable situació, l’atur, l’abocarà a haver de fer una gens agradable feina: de mestre en un institut on tots els alumnes són irrespectuosos i blancs!. Tenim aquí un cas de personatge que, per les circumstàncies de la vida, es veu obligat a rebaixar expectatives tan salarials com professionals i acceptar veure’s arrossegat al submón de les aules de secundària. Pot semblar un cas aïllat, fruit de la imaginació dels guionistes, però en realitat avui dia es tracta d’un cas ben freqüent.

La implantació de la LOGSE, i la creació de noves especialitats com ara la tecnologia de l’ESO, o la tecnologia industrial, l’economia i l’economia i organització d’empresa als batxillerats va provocar una forta demanda de llicenciats en aquestes matèries, ments preclares com la de Tackeray que fins aleshores ni se’ls havia passat pel magí fer una cosa tan denigrada com de mestre. Però vet ací que l’ocasió fa el lladre i, coincidint amb una certa recessió econòmica, hi va haver una allau de sobtades vocacions pedagògiques. Les oposicions van obrir de bat a bat les portes a centenars sinó milers d’enginyers de totes les branques, atrets pels cants de sirena del diner fàcil i les vacances descomunals.

Formats en una mentalitat d’empresa, la seva arribada va provocar un petit –de vegades gran- trasbals en la plàcida comunitat educativa tradicional, on la major part de mestres ho eren de formació i vocació. Aquest enrenou va tenir, és clar, un impacte positiu, ja que va aportar noves formes de fer més dirigides a l’eficiència productiva, però alhora va contaminar l’àmbit educatiu amb tics de dubtós rigor pedagògic, com ara donar per entès que un vailet de quinze anys ha d’estar interessat perquè sí en els circuits elèctrics o en els balanços fiscals, sense que calgui cap mena d’habilitat didàctica. Portats per l’entussiasme reformador, es va deixar de banda els mestres de tota la vida en benefici del nouvingut tecnificat que es plantejava l’educació tan sols com un impàs que li pagaria les garrofes mentre no li sortís una feina decent.

He de dir que Tackeray afronta la seva degradació amb dignitat i el suficient respecte, i que no menysprea l’estatu quo de l’escola, però sí que aviat s’adona que allà no s’estan fent les coses bé perquè falta aplicar una gran dosi de sentit comú que només es pot trobar entre gent de la seva alçada intel·lectual. Dolents de mena, l’equip de gestió del centre li encomana un dels pitjors grups, la clàssica patuleia d’indocumentats analfabets, violents i descreguts, i la veritat és que al començament li fan veure com se sòl dir, la padrina. Però la seva mentalitat cartesiana i l’experiència de qui sap què vol dir treballar de debó l’ajuden a trobar la forma de guanyar-se’ls: els obra les portes per sortir de l’institut. Portant-los fora d’aquells murs que els empresonen aconsegueix guanyar els seus cors i més tard les seves ments fims aconseguir que li dediquin aquesta obra elegètica titulada “To sir, with love” ("al senyor –professor- amb afecte"), que aquí es va tenir el desencert de titular “Rebelión en las aulas”


L’ESCENA:
Al final de la pel·lícula, un cop ha convertit els seus pre-delinqüents alumnes en nois nets i respectuosos que s’adrecen a ell com a “Sir” (senyor) i a les companyes com a “Miss” (senyoreta), tots plegats li organitzen una festa de comiat, ja que ha corregut la notícia que Tackeray ha rebut una oferta de feina d’acord amb les seves capacitats i abandonarà l’escola a final de curs. Els adolescents, endiumenjats, li dediquen una cançó (To sir, with love) i li fan un obsequi. Ell, commogut per les mostres d’afecte, no sap què dir-los i es retira a la seva aula per ocultar les llàgrimes mentre desembolica el regal: una modesta jerra metàl·lica. Mentre és allà, intentant païr tantes emocions, l’interromp una maleducada parella que no és del seu curs, es miren el modest regal i, enfotent-se’n, li diuen que l’any vinent seran a la seva classe. En aquest moment, l’enginyer es treu l’oferta de treball de la butxaca i l’estripa. S’ha converit, per fi, en mestre.

Els comiats, els tancaments de cicle, són sempre moments emotius perquè suposen deixar enrere un bocí de les nostres vides. Tots n’hem viscut i jo també, salvant les distàncies, algun de semblant al de Tackeray. Els adolescents són (hem estat) uns éssers capaços del màxim menyspreu i crueltat, però alhora posseeixen la virtut d’estimar amb una candidesa i passió que els adults ens hem deixat pel camí. És el record d’aquests instants, sublims en la seva senzillesa, que et reconcilia amb la teva professió i fa que et sentis útil.