"El director"

RICK LATIMER (James Belushi)

pel·lícula : The Principal (el director) - 1987
lloc: New York- USA
edat: uns 40
sexe: masculí, testosteronitzat
càrrec: director en un institut conflictiu : Brandel
trets físics: Alt, amb constitució forta tendent al sobrepès. Vesteix de manera formal. Té uns bons punys, però també es defensa amb el bat de bèisbol.
trets psicològics: Conflictiu, rebel amb les autoritats, va sempre a la seva i no té inconvenient en emprar la força per defensar allò que creu just.
altres dades: Expedientat i castigat per les autoritats educatives. És motero fora d’hores lectives.

"En un institut on els alumnes es graduen en piromania, extorsió i agressió, el nou director i el cap de seguretat potser estiguin prou bojos com per capgirar les coses” , anuncia el subtítol del póster.

Rick Latimer, l’adust nou director de l’institut Brandel, encarna l’estereotip del professor antisistema (nostàlgic potser de sistemes passats), sempre enfrontat amb les autoritats i busca-bregues per naturalesa. Els seus punts de vista són incompresos per una administració encarcarada i excessivament tolerant amb la creixent manca de disciplina, la qual cosa acaba causant el seu desterrament en un centre molt conflictiu de barri perifèric, on les bandes de brètols fan i desfan al seu gust, sense cap mena de respecte pels companys o pel professorat i sembrant el pànic i el caos arreu. És un institut condemnat, amb alumnes condemnats i professorat condemnat, com alguns del nostre país que tots coneixem però que ningú no gosa anomenar perquè fa lleig.

L’institut Brandel és el producte típic d’una administració educativa miop i covarda que, amb les seves polítiques de busca de l’excel·lència, afavoreix descaradament determinats centres, ubicats en determinats entorns sòcio-econòmics, tot deixant de banda els que ofereixen els seus serveis en barris o poblacions marginals. El Ghetto, no ens enganyem, no és patrimoni exclusiu de les grans urbs nordamericanes, sinó que existeix aquí i avui, entre nosaltres.

Latimer, represaliat ideològic del sistema, és enviat a controlar un centre on, com resa el rètol de la pel·lícula, “els alumnes es graduen en piromania, extorsió i agressió”. Per a aconseguir-ho, disposarà només de l’ajuda del cap de seguretat, un desencantat però íntegre i valerós escuder (un sempre correcte Louis Gosset), i la comprensió i afecte d’una jove professora amb qui, ja s’ho poden imaginar, finalment sorgirà l’amor.

L’ESCENA CLAU:

Després de rebre una pallissa per part del capitost de la banda de brètols, Rick Latimer es retira per preparar el contracop definitiu. Com un autèntic cowboy, el director reapareix, bat de bèisbol en mà i muntant una espectacular Harley Davidson. El nou director entra a l’institut i en qüestió d’una hora i mitja s’hi baralla i els atonyina de valent. Latimer és aclamat com un heroi i l’escola, d’ençà d’aquests fets, esdevé una bassa d’oli d’on queda erradicada la violència, l’absentisme i, en general, el fracàs escolar. Hem de suposar que, a més, en cosa d’un o dos cursos, els resultats acadèmics passen a igualar-se amb la mitjana del país, i els llatins, afroamericans, xinesos i altres minories que hi estudien, participen entussiàsticament en programes d’innovació educativa i de cooperació internacional.

"Some people think Rick Latimer shouldn't be a teacher" (Alguna gent pensa que Rick Latimer no hauria de ser professor). El "lonesome rider" ha arribat a Brandel High.