Matèries comuns de batxillerat: les noves "maries"

La darrera modificació curricular del batxillerat i els canvis en l'estructura de les PAU han deixat les matèries comuns o troncals en una situació de franca inferioritat respecte de les matèries de modalitat. L'afany d'especialització, causat en part per les demandes de pragmatisme a ultrança dels sectors productius, segons els quals no serveix de res "saber de lletra" per aixecar el país, ha suposat una reducció significativa de tots aquells aprenentatges considerats improductius, és a dir els humanístics. Mentre cada matèria de modalitat creix fins a les 4 hores setmanals, les comuns passen a 2 hores (amb l'excepció de la llengua anglesa, que es queda amb les 3 que tenia).

Però aquests aprenentatges no es veuen només perjudicats per la reducció d'horari, sinó que a aquesta dificultat cal afegir-n'hi una altra de gens menyspreable com és la massificació. Les matèries comuns es fan en gran grup, és a dir: literalment anxovats. Jo, com ja he explicat en anteriors missatges, faig mans i mànigues per ensenyar llengua anglesa a dos grups de batxillerat de més de trenta alumnes, amb totes les incongruències metodològiques que això m'obliga a perpetrar. I en igual mal pas es troben les meves companyes de llengua catalana, llengua castellana, filosofia, educació física i ciències per al món contemporani.

Fa uns anys -en època de vaques grasses- existien les hores de desdoblament (sí, en batxillerat es podia desdoblar una de les tres hores d'anglès!, tot i que pocs centres feien efectiva aquesta potestat en considerar la matèria una de les principals maries), però ara això ja no és possible. No hi ha diners per finançar grups reduits! Qui vulgui aprendre anglès que es pagui una acadèmia.

I mentrestant, quan recorro els passadissos del meu centre en hores de guàrdia observo amb una indissimulada enveja com els meus apreciats companys de Tecnologia Industrial, Física, Dibuix Tècnic, Economia, i tantes altres matèries de modalitat, no només disposen de més hores, sinó que s'asseuen envoltats per 10, 6, o fins i tot 2 alumnes, amb els quals assoleixen, és clar, un grau de complicitat i motivació espectaculars.

el de física s'adreça a la seva classe

No els culpo, és clar. Penso que aquestes condicions serien les òptimes -per bé que utòpiques- per a tots. Ni els retrec que guanyin exactament el mateix que jo, que al cap del dia he "tocat" el triple o el quàdruple d'alumnes. Només desitjo que quedi clar quines són les prioritats de les nostres autoritats educatives (i m'atreveixo a dir que de la societat en general): fer tot el possible perquè els joves s'especialitzin per ser útils al mercat i que es deixin de bajanades que no serveixen per a res.

Suposo que al final els hauré d'estar agraïts que, almenys, em deixin treballar. Si és amb trenta, o quaranta, o cinquanta alumnes tant li fot! Total, pel que serveix...