Altres causes del pobre nivell d'anglès

Més enllà de l’aula, hi ha altres factors que entorpeixen l’aprenentatge dels idiomes estrangers:

Hi ha qui diu que català i castellà no han de causar cap interferència, ja que s’adquireixen des de menuts, però això no és cert perquè molta mainada arriba al nostre país en una edat en la qual incorporar idiomes ja no és fàcil. Als de procedència llatinoamericana, se’ls planteja el repte d’aprendre dos idiomes “estrangers” (l’anglès i el català) i pel que fa a la resta són en molts casos tres (ja que tampoc parlen el castellà).

Vivim en un país on la llengua ha estat històricament un problema. Per als nadius, aconseguir parlar el nostre ha estat i segueix essent una proesa, ja que hem de superar la pressió demogràfica, mediàtica i política d’una cultura potentíssima com la castellana, que compta amb centenars de milions de parlants d’arreu del món, entre ells la majoria dels nous immigrants. Pel que fa als castellanoparlants, la llengua és també font de conflicte ja que en general perceben el català com un destorb absurd, una nosa incomprensible i sense utilitat. La sensibilitat del país pel que fa a l’aprenentatge d’un altre idioma, sigui el que sigui, és mínima.

Hi ha un rebuig, deia, davant altres idiomes. Part de l’alumnat considera que la proliferació de l’anglès respon a una maniobra d’imperialisme cultural. Exactament el mateix que alguns catalanoparlants pensem del castellà. M’he trobat en més d’una ocasió amb alumnes que posaven obertament en entredit la necessitat d’aprendre anglès: “¿Por qué el inglés, si en español me entienden en todas partes?”. És exactament el mateix argument que esgrimeixen en referència al català, per cert.

Tota aquesta problemàtica fa que, socialment, aprendre idiomes es consideri una cosa molt complicada i inútil, sinó antipatriòtica.

Poca gent té l’hàbit de veure les pel·lícules en la seva versió original subtitulada, les cadenes televisives han començat a fer tímids avenços només quan la tecnologia els ha permès, sense cost, incloure una banda de so original. Però no hi posen subtítols, de manera que aquesta funció queda restringida als nadius d’aquells idiomes o a aquells parlants amb un domini excel·lent. Si la gent tinguéssim a l’abast només les versions subtitulades ja faria generacions que parlaríem l’anglès, de la mateixa manera com la meva àvia, que era de poble, va aprendre el castellà mirant la tele quan ja tenia seixanta anys.