Les set edats del mestre

L'institut sencer és com un escenari;
i els mestres no som res més que actors...

Tot satisfent el tòpic del professor de llengua anglesa, recorreré al socorregut Shakespeare per retratar en vers el cercle vital del professor des dels seus inicis fins a la jubilació. Hauria pogut intentar adaptar l'original, però m'ha semblat més digne (i fàcil) tirar de beta de la versió de l'il·lustre Salvador Oliva, que per alguna cosa és el millor traductor de Shakespeare a la nostra llengua (amb permís de Sagarra).

El sonet escollit correspon al conegut monòleg de Jacques a la comèdia "As you like it" (Al vostre gust), i en la versió poca-solta diu:

L’institut sencer és com un escenari;
i els mestres no som res més que actors.
Tots hi tenim les nostres entrades i sortides,
i un mateix "profe" hi fa papers de tots colors,
perquè els seus actes són les set edats.
Primer, el substitut, amb nervis i por
en mans d’alumnes nous; després el jove interí
amb cara de matí ressacós, mandrós com un cargol
anant cap a escola a contracor.
Després, en pràctiques, sospirant de passió,
posa els ulls a la llista de punts,
i fita la seva propera destinació.
I després ve el definitiu, ple d’estranyes manies,
barbut com un lleó, gelós d’honor,
vehement, absorbit per les batalles,
i buscant la bombolla d’un càrrec
o unes hores de reducció. Després ve el director
amb la panxa rodona, el posat respectable,
amb ulls severs, la jornada retallada,
fent classe a batxillerat, o algun crèdit variable;
i així va fent també. L’edat sisena
té xinel·les i batí, també una coordinació
o un cap de seminari. El tremp juvenil,
desat a la memòria, és un món massa feixuc
pels seus canells tan secs. La veu solemna de mestre
es torna altra vegada com de flauta infantil
i sona com xiulets. I la darrera escena,
la fi d’una carrera amb tants papers,
és la jubilació, l’emèrit oblit:
sense alumnes, sense classe, sense institut…, sense res.

William Shakespeare.
"Al vostre gust". Acte II, escena VII, versos 139-166