La selectivitat - 1

Un altre tòpic erroni: els alumnes que es presenten a selectivitat són rucs.

Amb la mateixa tossuderia i regularitat que les campanyes d’estiu del Corte Inglés, a començament de juny arriba la selectivitat, la gran prova, la culminació de dos anys de feina intensa d’alumnes i professors de batxillerat (val... d’acord, per a alguns més intensa que per a altres). Per als primers, els nervis de jugar-se el futur a una carta i, per als altres, una avaluació objectiva i universal de la seva tasca docent. Per a uns tercers, com ve essent el meu cas des de fa més anys del que em puc arribar a creure, l’oportunitat de trepitjar de nou els campus universitaris, mal que sigui per vigilar i corregir les proves.

La correcció dels exàmens de selectivitat és el més semblant a una paga doble d’estiu que històricament hem tingut els professors (recordo que de pagues dobles n’hem arribades a cobrar dues, just abans de la famosa retallada; ja se sap allò que dura poc la joia a casa del pobre...) De totes les proves oficials que es fan i es desfan i que ja he comentat en un altre capítol, les PAU són les úniques on el professorat té la sensació de participar en quelcom raonablement organitzat, digne i, sobretot, decentment i puntualment pagat.

QUI CORREGEIX
A hom li afalagaria molt creure que se selecciona el professorat corrector en funció dels seus mèrits, però la realitat desmenteix aquestes ensominacions per recordar-nos que la nostra participació depèn només d’un atzarós sorteig entre tots aquells que ens hem postul·lat com a candidats. Les condicions per ser al “bombo” són simples: estar exercint la docència de la matèria sol·licitada a segon de batxillerat durant el curs en què es realitzen les proves, no haver estat mai recusat ni expedientat i, suposo, no tenir antecedents penals.

Així, la major part del professorat corrector-vigilant prové de secundària, però hi ha també professorat universitari que va curt de cèntims. A aquest, per raons òbvies, se li assigna la presidència dels diferents tribunals. El tribunal és un òrgan pluripersonal que es constitueix quan comencen les proves i que es dissol a cuita-corrents així que s’acaben, i els correctors ens escapem amb el plec de papers sota el braç, delerosos de posar fil a l’agulla i plasmar, vermell sobre blanc, les nostres valoracions.


QUI ES PRESENTA
Corre la brama popular, i així ho reflecteixen per exemple els humoristes gràfics com el gran Forges que il·lustra l'article, que l’alumnat que es presenta a la selectivitat és ruc i immadur. No hi ha dubte que en alguns casos és així, però tots aquests que assenyalen amb el dit farien bé de emmirallar-se; de seguida s’adonarien que la major part dels rucs i immadurs són els que s’han quedat del seu costat, els que no han tingut les aptituds ni el coratge d'intentar-ho.

Tanmateix, no crec que ho facin i, si ho fan, no crec que es reconeguin pel que són. D’una banda perquè ha de ser dur constatar que no ets tan llest com et pensaves i, de l’altra, perquè com diuen les dites: “d’on no n’hi ha no en pot rajar!” o “no les volia perquè eren verdes”.

ON ES FAN
Les PAU es duen a terme en seu universitària. En els anys que porto participant-hi he conegut tota mena d’edificis i instal·lacions. He estat en luxoses aules emmoquetades, amb vistes a un edifici modernista i amb aire condicionat, i també en immenses i antiquades aules-amfiteatre amb l’aire també condicionat –en aquest cas a l’angle d’obertura de les finestres i a l’orientació del vent. Anar a raure a un o altre lloc, vull creure, no depèn del teu centre de procedència, tot i que ara que ho esmento aquest és un tema que pagaria la pena investigar.

No és el mateix passar pel calvari de tres dies d’exàmens a cara o creu en una habitació silenciosa, ben il·luminada i fresca, que no pas fer-ho en una mena de crematori per on circula enfollit el trànsit de grans artèries urbanes. I no parlo només del factor d’incomoditat i nervis que aquestes condicions poden generar sinó, per exemple, de la qualitat de l’acústica en les proves de comprensió auditiva de llengües estrangeres.