El món de l’EOI l’he conegut com a aprenent d’un altre idioma. El professorat d’EOI també treballa amb alumnat agrupat de forma homogènia, que és l'única manera sensata de fer-ho fins que no se'n descobreixi una altra. Hauria estat la situació ideal si no li hagués mancat, al meu entendre, aquell vessant holístic que buscava i sense el qual m'acaçava el neguit, segurament infundat, de no estar fent res de trascendent.
Els alumnes de les EOI són adults motivats, als quals ningú no obliga a matricular-se ni ningú no impedeix abandonar, si s'escau. A vegades la motivació és intrínseca i d’altres es veuen empesos per necessitats de promoció laboral, però en qualsevol cas solen posar l’esforç que cal per assolir els seus objectius, que ja és molt. La matrícula que paguen és inferior a la de les acadèmies privades, i a això, i al fet que no cal ser "natiu" per exercir-hi la docència, es redueix la diferència entre les unes i les altres.
A veure nois... quants de vosaltres sou alumnes i quants professors de suport?
Descartades les acadèmies i les EOI, vaig anar a petar a secundària, no sé encara si per sort o per desgràcia, perquè d’ençà que hi sóc he viscut dues lleis d’educació i ja anem per la tercera, i cada vegada que la canvien tinc la impressió que és per fer-ho pitjor. Tot i que també és molt possible que només m’estigui fotent vell i m’agafi la síndrome de burn out que dèiem abans
- L'alumnat està escolaritzat de forma obligatòria durant l'ESO, i quasi obligatòria al batxillerat si és que vol accedir a la universitat.
- Es treballa amb grups de 25 a 30 alumnes a l’ESO, de 30 a 40 a batxillerat.
- A l’ESO se sòl fer una de les tres hores setmanals desdoblada en grups de 12 a 15 alumnes, aproximadament. Pel que fa a batxillerat, malgrat que la llei deixa oberta la possibilitat de fer el mateix, la realitat dels horaris i les plantilles de professors acaba per impossibilitar que es faci.
- Els grups, llevat de l’hora de desdoblament, són perfectament heterogenis, i cada any que passa les diferències s'accentuen. Al cap de quatre anys d’ESO i dos de batxillerat, hi ha alumnes que tenen un nivell equivalent a un First Certificate i d’altres, la majoria, que es van perdre el primer curs i que encara no s’han après el TO BE. Ni se l’aprendran, ni aquí ni enlloc.
- Superin o no el nivell d‘anglès, l’any següent promocionaran amb el seu grup, canviaran de llibre i entomaran uns continguts més complexos sense haver assolit els més simples.
- En el cas de les matèries instrumentals (català, castellà i matemàtiques) s’estableixen grups flexibles homogenitzats per poder gestionar aquest decalatge de necessitats, ja que l’aprenentatge d’aquestes matèries es fa de manera acumulativa. La llengua anglesa, com a coneixement instrumental, hauria de tenir el mateix tractament pel mateix motiu, però no és així.
En conclusió, ens enfrontem de nou amb un exemple d'hipocresia pedagògica: en l'únic lloc on l'anglès s'aprèn en grups nombrosos i heterogenis, en comptes de reduits i homogenis, és a l'ensenyament reglat; els resultats d'aquest mètode són dolents mentre que els resultats de l'altre mètode són molt millors. Doncs per què cony no canviem de mètode?
L'únic motiu és perquè resulta organitzativament complexe. I com que resulta organitzativament complexe, seguirem eternitzant un mètode inoperant i ens seguirem exclamant del misèrrim nivell de coneixement de l'idioma que tenen els nostres estudiants. Ara bé, com que sempre queda l'opció de carregar-li els neulers al professor de torn i matricular el nen a l'acadèmia o a l'EOI. Doncs endavant les atxes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada