Els ordinadors portàtils a l’aula. La desaparició del paper.

"Els ordinadors de la nostra escola tenen un mes d'antiguitat. Com podem ser competitius si ens formen amb material obsolet?"

Hi haurà qui argumenti que els llibres tradicionals, en suport paper, no són sostenibles des del punt de vista mediambiental. No li falta rao. Tampoc és menys cert, però, que cada cerca que fem a internet amb qualsevol navegador genera una despesa d’energia que ni ens podem imaginar, la qual tampoc no és sostenible. Ni és sostenible el consum elèctric necessari per recarregar diàriament les bateries de liti dels portàtils, les quals generen, juntament amb les pròpies carcasses de plàstic, uns residus altament contaminants i molt cars de tractar. Francament doncs, l’argument ecològic per a propugnar la susbtitució dels llibres de paper pels digitals cau pel seu propi pes.

Cert és, també, que la digitalització permet la connectivitat i l’accés més ràpid i intuitiu al coneixement. El procés d’enllaçar amb hipervincles i d’obrir i tancar finestres es produeix, en principi, a una velocitat molt superior a la de passar fulls, a banda de ser molt més divertit. El preu que es pagarà, però, serà la pèrdua de la capacitat de pensar linialment, d’ordenar, d’estructurar en termes de causa-efecte en benefici d’una visió panoràmica i més superficial del món. L’absència d’esforç per arribar a la font ens privarà del gust per trobar-la. I no oblidem els efectes que l’observació constant d’una pantalla pot tenir sobre la vista i el cervell d’uns joves que, en sortir de l’institut el primer que faran serà connectar-se al messenger o asseure’s davant la tele. No hem descartar que les properes generacions de catalans, en comptes de cara "de pa de ral" la facin "de setze polzades".

Pel que fa als aspectes pràctics, l’administració s’ha proposat dotar, a corre-cuita, el màxim d’alumnes possible amb uns equips la funcionalitat dels quals encara no està garantida, amb l’únic objectiu de no arribar més tard que les altres comunitats (i poder exhibir la victòria en aquesta cursa tecnològica de cara a les properes eleccions). Comptar amb el suport de qui haurà de gestinar-ho és, com ja ens tenen acostumats, secundari. A banda de ser dubtosa des del punt de vista pedagògic, la precipitada implementació dels ja famosos portàtils desperta dubtes pel que fa a:

1. titularitat. en algunes comunitats els portàtils són finançats al 100% per les autoritats educatives, que se’n faran càrrec a tots els efectes. Aquí, el pagament és al 50% però passen a ser propietat dels alumnes, que es faran responsables del seu manteniment i de tot el que li pugui passar a l’aparell.

2. gestió. els portàtils, segons els casos, bé romandran al centre (que haurà de sumar el consum de la càrrega al seu compte de despeses) o bé aniran a casa cada dia perquè els nois/es puguin fer els deures. En aquest cas ningú no garanteix que tornin l’endemà convenientment carregats i en bon estat. En aquests casos, entenem que a l’alumne se li donarà una fotocòpia de l’ordinador perquè vagi fent, oi?

3. avaria o robatori. el camí de l’escola a casa i viceversa a vegades està minat de perills i distraccions. Quan es doni una de les dues eventualitats esmentades –molt poc freqüents amb el llibre imprès- cal tenir present que la factura serà notable.

4. ADSL a pedals. he renunciat a treballar on line al meu centre el qual, tot i haver-se-li renovat la xarxa wi-fi i canviat l’ADSL completament –una inversió de molts euros-, segueix rebent una velocitat d’entrada que no deu arribar a una trista i artrítica mega. Si ara, que tenim uns setanta ordinadors en dança i poques vegades tots alhora, el sistema ja es penja, quan hi afegim dos-cents portàtils descarregant continguts en java ens hi fotrem un tip de riure que se sentirà de la Via Augusta estant.

5. Respecte al lliure mercat. la implantació dels ordinadors a les aules s'ha produit tan precipitadament que ha enxampat amb els pixats al ventre totes les editorials amb l'excepció d'una, que ja havia digitalitzat totes les matèries. Digueu-me mal pensat però...