Vagi per endavant admetre que hi ha una gran diferència entre la relació escola-família a l’etapa de primària i la secundària. Quan els nostres fills són petits i innocents, les seves entremaliadures fan gràcia i la boca encara no els put de bon matí, tendim a sobreprotegir-los fins a l’extrem: els fem fotos en totes les postures i circumstàncies, els llegim o expliquem contes per anar a dormir, els acompanyem a les activitats extraescolars els caps de setmana, els fem moxaines, parlem amb les senyoretes (i si van a una escola privada o concertada els fem arribar un “detall” per Nadal) etc. I ells es mostren encantats amb totes aquestes atencions.
Però una idílica relació paterno-filial, lògicament, no dura per sempre. De forma inesperada, apareixen l’acné, la regla, el canvi de veu, la rebel·lia, el secretisme, els amics, la música estrident, la moda impossible, els pírcings... i aquells petits ninos de porcellana que només ens donaven alegries comencen a obsequiar-nos, amb igual profussió, disgustos i preocupacions.
La trucada de l’institut no és sempre tan fàcil d’entomar com la de l’escola. A vegades els fills suspenen matèries, o fan barrabassades de l’alçada d’un campanar, o es barallen i li deixen a un company un ull de vellut, o fan o pateixen bullying , els incauten l’MP4 o el mòbil o li roben deu euros al poca-pena oficial de la classe. Desplaçar-se fins a l’institut no fa sempre tanta gràcia com feia anar a l’escola, amb aquell ambient quasi màgic d’afecte i convivència que hi trobàbem, amb aquells frescos multiculturals decorant els murs del pati i la bullicosa cridòria d’infants feliços.
La feina del tutor canvia radicalment quan arribem a l’etapa de secundària. D’una banda, deixa de ser l’adult de referència d’atribucions quasi maternals amb qui compartia la majoria de classes, per esdevenir un professor especialista i malcarat que els dóna una matèria de tres hores i que, a més, es reuneix amb el grup per fer una hora de tutoria on es tracataran temes tan excitants com ara: tècniques d’estudi, bullying, orientació acadèmica, reciclatge i sostenibilitat, racisme, adolescència, pràctiques sexuals de risc, etc. Finalment, la tasca del tutor es completa amb una o dues hores setmanals (depèn de la disponibilitat de personal al centre) que es dediquen a les entrevistes personals, bé amb els tutorands, bé amb llurs famílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada