Els darrers anys han proliferat les proves lliures d'accés a estudis post-obligatoris, en gran part per intentar combatre el gran índex de fracàs escolar en l'etapa de l'ESO. Es fan proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mig per a tots aquells que no han obtingut el graduat d'ESO i proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Superior per a aquells que, havent obtingut l'ESO, no han cursat el batxillerat. També hi ha les proves conegudes com a GES, en les quals es pot aspirar a obtenir el graduat. I finalment hi ha les proves de selectivitat, la superació de les quals permet l'accés a la universitat, i les d'accés per a majors de vint-i-cinc anys. Mai no hi havia hagut tantes portes, més o menys obertes, per prosseguir els estudis.
El disseny, realització i correcció d'aquestes proves suposa, lògicament, una important despesa.
D'una banda hi ha el personal necessari per dissenyar-les, per escriure-les, per fotocopiar-les, per fer-ne vigilància i per corregir-les. Centenars de persones que cobren un sou. És cert que, amb l'única excepció de les PAU, que són remunerades puntualment i a un preu enraonat, es paga unes quantitats irrissòries i amb demores de més d'un any. Però la suma de centenars de quantitats irrissòries constitueix al final una petita fortuna.
D'altra banda, aquestes proves necessiten d'espais físics on dur-se a terme, espais que obren, tanquen i mantenen el personal del PAS dels diferents centres. A més, en proves com la selectivitat hi ha una logística complexa, que inclou per exemple costosos aparells de sonorització i sistemes informàtics de gestió de dades, codis de barres per a les identificacions, etc.
Finalment, i aquest és potser el capítol més sagnant, aquestes proves es presenten amb el format de quadernets de 6 fulls endavant, convenientment relligats. En molts casos, cada alumne en necessita un mínim de sis. Si multipliquen els sis quadernets, pels sis fulls relligats, pels milers i milers d'alumnes, s'adonaran que hi ha autèntiques camionades de paper i tinta que, un cop corregides, acabaran converitdes en polpa.
Per presentar-se als exàmens de PAU, CGGM i CFGS, els alumnes han de pagar unes taxes que, espero, cobriran la major part d'aquest cost. Però en el cas de les proves de GES els resulta gratuït. I com tot allò que no costa cèntims, ningú no s'ho pren seriosament. Els candidats s'apunten, l'administració imprimeix milers de quadernets i, a l'hora de la veritat, es presenten un 60 o un 70% dels previstos. Total... era gratis! I cada any es llencen tones de paper inútilment, només perquè una colla d'irresponsables que no es van treure l'ESO quan els tocava fer-ho, han decidit que no, que potser tinc son, o no em ve de gust, o he quedat amb els amics per fer una cerveseta... I tal dia farà un any.
Si la mateixa adminsitració dóna tan poc valor als exàmens, potser fóra hora d'eliminar-los. I, si no, que cobrin, com a mínim, la despesa generada. Això també és una forma de retallar despesa i ajustar el pressupost. Sense parlar, és clar, del munt d'opuscles, tríptics, díptics i altres paperasses immundes amb les quals ens pretenen fer creure que treballen molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada